Els sanitaris avisen que l’agressivitat “és cada cop més habitual a l’hospital i a Urgències”

Així ho expliquen el president del comitè d’empresa del SAAS, Miguel Rey, i el portaveu de la branca sanitària de l’USd’A, Jordi Samsó. Tots dos, en converses separades, coincideixen en lamentar el fet que les dades d’agressions que registra el departament de recursos humans del SAAS s’haurien de compartir “i no ho fan”. Rey precisa que les situacions de violència majoritàriament “no ens arriben, el treballador no demana ajuda”, almenys no al comitè d’empresa. I s’acudeix directament a recursos humans a partir d’un circuit “que es va establir fa un any o un any i mig”. “Arribarem a nivells d’agressivitat com els que hi ha en d’altres països. S’està perdent aquell respecte que hi havia abans” El president del comitè d’empresa exposa que molts dels casos protagonitzats per pacients són de persones amb trastorns psiquiàtrics, i “s’acaben exculpant perquè no tenen responsabilitat legal”. És per aquest motiu, considera Rey, que segurament es denuncia menys del que tocaria. Perquè, malauradament, el pronòstic és que “arribarem a nivells d’agressivitat com els que hi ha en d’altres països”. “Fins i tot hi ha qui llança i trenca coses, és una cosa que també existeix, però no hi ha dades.” L’any passat es van declarar deu agressions, especialment a la unitat de Salut Mental, i enguany se n’han declarat ja quatre, fonamentalment a Urgències segons les dades facilitades pel SAAS. Normalment l’agressivitat és contra infermers i tècnics en cures. “Els metges també estan exposats a aquestes situacions, però normalment quan arriba el metge tothom es calma.” Miguel Rey remarca que de forma ordinària hi ha dos vigilants de seguretat per a tot l’hospital. Controlar és complexe. “Tampoc no tenim un comitè de seguretat laboral encara que sí que hi ha una infermera de seguretat laboral.” [related:articles:1] Sobre la necessitat de disposar d’un complement de perillositat, el president del comitè d’empresa raona que s’hauria de prioritzar el fet que “no t’hagis d’exposar a un perill”. “A França hi ha un complement respecte de pacient complicat, que va en funció de la complexitat de la situació” perquè, entén Rey, “hi ha molts més perills” que les ‘simples’ agressions o insults -“la gent pensa que quan més crides més cas se’t fa”-. I cita el fet de treballar amb productes químics o amb materials biològics. FALTA DE RESPECTE El portaveu de la branca sanitària de l’USdA, Jordi Samsó, posa l’accent en el fet que el treballador agredit hagi d’acudir sol a denunciar quan ha tingut un problema, “com si no hagués passat en el lloc de treball”. Samsó exposa que “només es poden cursar denúncies individualitzades amb nom i cognoms de l’agredit contra la persona agressora sense el coixí o el suport de l’empresa, que és el que hauria de ser, i sense l’assessorament jurídic de l’advocat de l’empresa, amb la qual cosa considerem que això és una falta de respecte molt greu contra el treballador”. El portaveu sindical també remarca el fet que de forma oficial el comitè d’empresa no ha conegut cap de les reclamacions que s’hagin fet i que tot el que se sap és “pel que arriba parlant pels passadissos o perquè hi ha algun company que ha estat testimoni directe d’aquestes agressions”, que Samsó assegura que a nivell de la unitat de Salut Mental han estat tot sovint més greu del que hagi pogut transcendir.