Encadenats al pàrquing

De fet, i salvant lleugerament les diferències, no massa lluny d’aquest restaurant hi ha una altra zona de restauració, a Prat Salit, que finalment els responsables de l’espai han decidit posar-hi tanques i que només hi puguin estacionar, de veritat, aquells que vagin a consumir. Que siguin clients d’alguns dels locals de la zona. Perquè l’accés lliure hauria comportat abusos. I ja se sap que, de vegades, paguen justos per pecadors. Però hi ha un moment que hom diu prou. I tot depèn del dia o del nivell d’empatia. I sinó que els hi demanin a dues parelles que aquest dissabte -sobre les 6 de la tarda- anaven a buscar la canalla a una festa infantil en un recinte esportiu de la zona, i a manca d’espai per poder aparcar allà mateix, i tractant-se d’uns pocs minuts els que necessitaven per recollir la mainada i tocar el dos, no van trobar una altra solució que deixar el que havia de ser un momentet el vehicle a l’espai del parador. Quedi clar que allí hi indica ben clarament que es tracta d’una propietat privada. Un agent de policia intentant convèncer el responsable de l’espai perquè deslligués el cadenat. Quan els uns i els altres van tornar a lloc a buscar el cotxe, es van trobar el responsable de la propietat que havia passat la cadena que impedeix l’entrada i la sortida de vehicles. Que allò era propietat privada, que ell havia tancat el local -malgrat que la cadena no té cap candau, tot just es lliga i d’aquella manera- i que fins dilluns no tornaria a obrir. Davant de tal advertència, fins i tot la policia es va mobilitzar. I els agents que van acudir sobre lloc van intentar fer d’intermediaris. De demanar al titular de l’establiment que si us plau per favor. De fet, les parelles que tenien sengles cotxes bloquejats a l’aparcament es van oferir a pagar per l’estacionament. O a fer una consumició a mode de compensació. Però res de res. I la policia va marxar com havia vingut, amb les mans a la butxaca i recordant que allò era una propietat privada. Els amos del vehicle que havien estacionat el vehicle pensant que no hauria de passar res van demanar què passaria si desfeien la cadena, retiraven els vehicles i tornaven a ‘tancar’ l’espai. I els funcionaris policials els van recomanar que no s’emboliquessin més. En fi, que evidentment el restaurant va obrir aquella mateixa nit. Però almenys una de les parelles no va poder recuperar el cotxe fins l’endemà al migdia. Divuit o vint hores, més o menys, encadenats. Enutjats amb l’actitud del propietari. Però conscients que més val que no hi tornin. Al cap i a la fi, més o menys agradable, la raó la tenia el senyor del pàrquing. Per molt que dolgui reconèixer-ho.