Encariment de materials i retards en l’entrega per la manca d’estocs
Els pressupostos per a la realització de certs projectes s’han apujat de preu. Ho hem vist amb alguns d’emblemàtics que s’han de realitzar a Escaldes-Endordany, com ara el projecte Caldes i l’aparcament de l’Església, o bé els treballs per renovar el viaducte del carrer Doctor Vilanova a Andorra la Vella, per l’increment dels materials de construcció. D’altres pateixen endarreriments perquè alguns dels elements no acaben d’arribar, com el de les Arades a Sant Julià de Lòria. Es tracta d’una situació que afecta de ple al desenvolupament d’iniciatives en aquest sector. Però a anant al detall, cal tenir en compte que “no tots els materials han pujat de preu de la mateixa manera”, matisa la gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra (Acoda). Aquest augment de preus pot oscil·lar entre un 10 i un 20% respecte fa un any. “Ara, està pujant el preu del ciment”, va detallar.
El preu de l’acer no falla
Ara bé, precisament el preu de l’acer corrugat, considerat com “un índex de preu de referència a nivell de revisió de preus i de compra” i que serveix per demostrar com han pujat els preus, sí que ho ha fet, i força, fent “un repunt” aquest mes de setembre, segons les dades recollides a Espanya per l’Associació Nacional d’Industrials de Ferralla (Anifer). Així doncs, respecte a l’agost aquest tipus d’acer laminat dissenyat per construir elements estructurals de formigó armat s’ha apujat un 122% i s’ha passat de 191 euros la tona a 424, però és que si es compara amb el preu de fa un any cal multiplicar-lo per set, ja que ha passat de 64 euros la tona a 424. Dalmau va aportar també com a exemple les fàbriques de gres que treballen amb forns de gas. I és que en aquest cas, amb l’augment del preu de l’energia “s’han anunciat preus amb apujades de fins a un 20%”, va exposar. I la incertesa per tot plegat torna a planar sobre el sector. “Es fa molt difícil preveure cap on aniran”, va admetre la gerent de l’Acoda. “A l’hivern veurem com evolucionarà això”.
Inflació i energia
Segons va explicar Dalmau, l’efecte de la inflació ha ocasionat que els preus s’hagin apujat de forma generalitzada, la qual cosa ha provocat que hagi baixat la demanda a les fàbriques que produeixen els materials. A això se li ha de sumar l’augment del cost de l’energia. Així, les fàbriques optimitzen les seves produccions perquè volen evitar pèrdues i això provoca que no hi hagi estoc, cosa que repercuteix en els terminis de lliurament de materials.
I les casuístiques relacionades amb els terminis són també diverses. Així, en ocasions hi ha proveïdors que no compleixen amb els terminis i s’allarguen perquè les cadenes de producció no fabriquen tanta producció. També hi ha casos en què són incapaços de donar terminis clars. “Hi ha de tot”, va subratllar Dalmau.
Revisar contractes
Per això des de l’Acoda es va insistir que tota aquesta situació causa diverses problemàtiques. D’aquí que es torni a demanar la revisió de preus dels contractes per les repercussions del conflicte bèl·lic i l’augment del preu de l’energia que encareixen els treballs i les clàusules de penalitzacions per l’incompliment de terminis.
L’Acoda no concursa per als centres de transferència
Cap empresa de l’Acoda s’ha presentat al concurs convocat pel Govern per a la licitació de l’atorgament de llicències per a la implantació i explotació de centres de transferència provisional de terres per solucionar de manera temporal la manca d’abocadors per a la construcció en quedar oberts només el de Sant Julià amb les limitacions d’accés que té i el del Maià, que haurà de tancar durant l’hivern per les nevades. El passat 12 d’octubre es va tancar el termini per poder optar a aquestes llicències i de moment des del Govern no s’ha informat si s’hi ha presentat alguna empresa. Sobre aquesta qüestió, Dalmau ja va manifestar que des de l’Acoda no es veia clar aquesta iniciativa de l’Executiu pel que fa a la gestió d’aquests centres de transferència. De tota manera, són els comuns els que tenen la competència relativa als abocadors i els pertoca donar-hi resposta. Tot i així, els contractistes segueixen demandant una solució de país que cada cop es fa més urgent.
LLEGIR MÉS: https://www.bondia.ad/economia/encariment-de-materials-i-retards-en-lentrega-la-manca-destocs