Ens movem per Andorra?

El nostre país ha crescut considerablement des de l’any 2000, i amb una població que ara supera els 85.000 habitants, els reptes de mobilitat als que s’enfronta Andorra són més evidents que mai. Tots sabem com els embussos i la gestió del trànsit afecten la teva vida quotidiana, cert? La realitat, tal com ens la dibuixa el Pla Nacional de Mobilitat, és que sense un canvi de rumb podríem estar encaminats cap a un col·lapse total de la nostra xarxa viària el 2030. Al llarg dels anys, hem fet inversions significatives en infraestructures, com túnels i carreteres, però, són realment suficients? Només el fet que es produeixi algun accident o incident a la nostra xarxa viària ens diu que les mesures preses fins ara són insuficients, ja que el sistema actual pot resultar en bloquejos massius que durin hores, afectant no només la circulació sinó també la nostra qualitat de vida. A més, l’expansió urbana i l’augment de la població intensifiquen els problemes de mobilitat, incrementant els nivells de contaminació atmosfèrica i, en conseqüència, afectant la nostra salut. “En el context de la mobilitat a Andorra, és imprescindible adoptar una visió global. No només s’ha de pensar a reduir l’impacte ambiental i millorar la qualitat de vida dels residents, sinó també en com gestionem els fluxos de visitants que travessen les nostres fronteres” És clar que necessitem una visió a llarg termini i sostenible per la planificació de la mobilitat. Però, quina forma hauria de prendre aquesta planificació? Fa anys que tenim sobre la taula el debat del transport segregat, que ara sembla que hem d’esperar en veure què ens expliquen els estudis de càrrega per acabar de decidir sobre el model que escollim. És indiscutible que aquesta modalitat de transport no només alleujaria la nostra dependència dels vehicles privats, sinó que també contribuiria a un trànsit més fluid i segur. Però, per què estem tardant tant a decidir-nos? En el front dels vehicles elèctrics, la millora de la infraestructura de càrrega i la introducció d’incentius per la seva adquisició són una realitat, tot i que està costant que s’acabin d’introduir en la nostra societat, tal com apuntava recentment el president de l’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA). Per tant, estem disposats a fer la transició cap a una mobilitat més neta? Però hi ha molt més a pensar i decidir. Cal considerar la creació de corredors segurs per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal, explorar el teletreball amb polítiques adequades, buscant reduir significativament la necessitat de desplaçaments freqüents, o, ja posats a imaginar, poder tenir una Andorra on poguessis arribar a qualsevol servei essencial en només quinze minuts a peu des de casa teva. Facilitar la combinació de caminar amb altres formes de transport, com els autobusos i les bicicletes o el fins i tot tan anhelat segregat, oferint instal·lacions adequades a prop de les parades, i perquè no, pensant-les també en la possibilitat que siguin refugis climàtics, avançant-nos a les repercussions del canvi climàtic al qual ens veiem sotmesos. En el context de la mobilitat a Andorra, és imprescindible adoptar una visió global. La festivitat de La Puríssima és un exemple que tots tenim al cap, amb una entrada de 100.000 vehicles al nostre país. Aquesta dada ens recorda la importància d’integrar les connexions internacionals en el nostre plantejament nacional de transport. No només s’ha de pensar a reduir l’impacte ambiental i millorar la qualitat de vida dels residents, sinó també en com gestionem els fluxos de visitants que travessen les nostres fronteres. La possibilitat d’instal·lar un tren que enllaci Andorra amb xarxes europees, juntament amb la creació d’aparcaments multimodals a les principals entrades, són exemples clau de com una infraestructura ben pensada pot ser una peça fonamental per a un futur més sostenible. Aquesta ambiciosa visió internacional no només milloraria la mobilitat sinó que també reforçaria el nostre compromís amb un entorn més habitable i sostenible. Andorra es troba en una cruïlla on decidir el camí que escollir definirà el nostre demà. El repte és majúscul, però les oportunitats són encara més grans per aconseguir trobar les solucions que necessitem com a país. Comencem a moure’ns de forma decidida?