Entrenador o mànager sí, però no pas esportista professional

Tot es remunta a l’abril del 2022. El club va decidir el comiat de Festa, tot al·legant que no s’havia presentat al seu lloc de feina, llavors com a “mànager esportiu”. El tècnic va optar llavors per presentar un desestiment unilateral davant la Justícia i, posteriorment, una demanda laboral en la qual demanava que l’acomiadament fos declarat “injustificat”, fet que comportaria una indemnització per resolució anticipada del contracte. Tot i que la Batllia sí que va estimar en part les seves pretensions i va atorgar-li una quitança de 12.600 euros, va entendre que la decisió de l’entitat no era pas “injustificada”. Davant aquesta resolució, Festa va presentar recurs al Superior, que no va variar la decisió. I, per això, va decidir fer un pas més i anar al Tribunal Constitucional. Argumentava que s’havia vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada, tot apuntant que el seu contracte amb l’UE Santa Coloma havia de tenir un caràcter específic “esportiu” i, per tant, no podia regir-se directament per la Llei de Relacions Laborals. El Superior, però, va desestimar aquesta pretensió. Dictaminava que Festa, com a entrenador o mànager, no podia encabir-se en l’excepció que sí que preveu l’article 2.2 del text referint-se als “esportistes professionals”. En aquest cas sí que s’entén que la relació es considera “de caràcter especial i no imperatiu i subsidiari en allò que no estigui expressament pactat”. Per als magistrats, “les funcions del recurrent, establertes en el contracte en litigi, no s’encabeixen en aquesta excepció”. Davant del recurs de Festa, el TC s’ha pronunciat ara. En un aute, ha decidit directament que no admet a tràmit el recurs d’empara presentat. En ell, l’entrenador considerava que la interpretació feta pel Superior era “arbitrària”. Aquest aspecte, però, no el comparteix el Constitucional. En la resolució, s’entén que “l’anàlisi que reserva el concepte “d’esportistes professionals” a aquelles persones que estan remunerades per a la pràctica d’un esport per si mateix és completament conforme a l’accepció corrent dels termes “esportistes professionals” i, tot i que no està compartida pel recurrent, no es pot considerar absurda o arbitrària”. Així doncs, el TC entén que en aquest cas, a Festa no se li ha vulnerat cap dret fonamental. De retruc, es valida la jurisprudència que, en l’afer, ha marcat la Justícia ordinària, que ja queda fixada de cara a futurs litigis.