Espot admet que obrir l’economia sense haver regulat totes les professions ha comportat dificultats

De fet, no només s’ha omplert la sala Sergi Mas que per raons de seguretat només pot acollir 50 places sinó que s’ha ha hagut d’encabir com s’ha pogut els interessats en saber les claus d’allò pactat amb Brussel·les a la sala de sessions del comú lauredià. Més enllà d’Espot i del secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, que protagonitzen les explicacions i les respostes a les preguntes que es formulen, entre els presents hi havia una part notable del comú lauredià, amb el cònsol Cerni Cairat al capdavant, una bona representació de l’executiu (amb els ministres Ladislau Baró, Helena Mas i Imma Tor, i el secretari d’Estat Joan León), i consellers generals com Pol Bartolomé i Carol Puig. Més enllà de l’exposició inicial, comuna a totes les parròquies, les parròquies que s’han fet han girat sobre qüestions relatives a la seguretat i la possibilitat de continuar expulsant o foragitant potencials delinqüents, o hi ha hagut interès, per exemple, per la fórmula de la declaració jurada sobre els antecedents penals. També s’ha demanat per aspectes relacionats amb la implantació d’empreses o professionals estrangers. De forma general, Espot ha assegurat que “la situació de cap de les maneres pot anar a pitjor”. Respecte al lliure establiment empresarial, “a la pràctica hi haurà pocs canvis” i “allò que demanem ara i que no sempre controlem que es compleixi” es podrà continuar exigint, fins i tot “amb més detall del que ho estem fent fins ara” I conjuntament amb Landry Riba, el màxim responsable de l’executiu ha assegurat que respecte al lliure establiment empresarial, és a dir, empresaris que es pretenguin assentar a Andorra, “a la pràctica hi haurà pocs canvis” i “allò que demanem ara i que no sempre controlem que es compleixi” es podrà continuar exigint, fins i tot “amb més detall del que ho estem fent fins ara”. Caldrà, potser, invertir en recursos humans o tecnologia per garantir els esmentats controls. Quant a la lliure prestació de serveis, és a dir, professionals estrangers que puntualment poden venir al Principat a fer una determinada activitat econòmica, un servei concret, Espot ha reconegut que hi haurà una major flexibilitat “però a la pràctica no hi haurà més” facilitats. Cert és, que en lloc de poder ser autoritzats a treballar un màxim de 30 dies, aquest termini podrà anar fins a 90 jornades. En aquesta qüestió s’ha negociat una transitòria de tres anys per adaptar els sectors professionals des del punt de vista normatiu. Ha estat en aquest punt quan el cap de Govern ha afirmat que “es va obrir l’economia sense haver regulat moltes professions liberals i això ha suposat una certa asimetria” i als professionals de certs països “se’ls ha posat fàcil” venir a Andorra respecte allò que en determinats casos ho han tingut certs professionals per anar a treballar a fora perquè s’han trobat països amb moltes salvaguardes en favor dels seus nacionals. Ara això es podrà o s’haurà de revertir. I és que, segons Xavier Espot, “l’acord d’associació serà una excusa per fer els deures que de vegades hem deixat de fer aquests darrers anys”. Amb tot, i malgrat reconèixer els dos dirigents governamentals que no tot és positiu, i que hi ha aspectes “que si haguéssim pogut escollir no els hauríem triat”, sempre hi ha “aspectes col·laterals que matisin” aquells elements que suposen més riscos. Amb certes “salvaguardes” es pot “atenuar molt o matisar”. En tot cas, Espot i Riba han volgut donar tranquil·litat davant aquells “missatges que es llancen per infondre por”. -seguirà ampliació-