Espot admet que un ‘no’ a l’acord amb la UE “no posarà en risc el Coprincipat” ni durà represàlies

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

La sala d’actes del Palau de Gel ha acollit la reunió més multitudinària de les celebrades fins ara per exposar el contingut essencial de l’acord negociat amb Comissió Europea. Diverses autoritats polítiques -el cònsols Jordi Alcobé i Marc Casal, el ministre de Medi Ambient i portaveu del Govern, Guillem Casal, la titular de Cultura, Mònica Bonell, altres membres de la corporació, i consellers generals com Jordi Jordana i Meritxell Alcobé, entre altres-, diversos empresaris i antics càrrecs de tota mena han estat presents en una trobada que, d’entrada, ha tingut menys preguntes però que ha anat arrancant. Algunes de les primeres preguntes han estat sobre l’impacte d’un possible ‘no’ en el referèndum, s’ha demanat sobre les qüestions negatives que podria portar l’acord i què podria suposar el pacte amb Europa en relació amb els Coprínceps. Especialment si triomfés el ‘no’ en la consulta pública, política i vinculant. El cap de l’executiu, acompanyat del secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, que jugava a casa, han fet el tradicional exposat inicial d’una mitja hora llarga i després han respost a les preguntes. Sobre l’impacte d’una negativa, Espot ha insistit que “represàlies no, però estic convençut que dir ‘no’ no serà bo per al futur d’Andorra” tot i que “l’acord d’associació no vindrà a resoldre tots els problemes d’Andorra” perquè “és un mer instrument”. El mandatari governamental ha indicat el fet que l’entesa amb Europa “sigui útil” dependrà de “la intel·ligència dels nostres governants i els nostres sectors productius”. Espot ha deixat clar que el ‘no’ suposarà reivindicar la posició d’Estat tercer. I “no ens podrem queixar que se’ns apliquin les normes d’un Estat tercer”. I ha posat l’exemple de les franquícies de viatgers, que tripliquen en el cas d’Andorra les que hi ha en els altres països tercers. I que estan en risc. “Sabíem al principi de la dècada del 2010 que les franquícies perillaven” i “si diem que ‘no’ aquestes franquícies comercials segurament ens diran que no les podem mantenir”. -seguirà ampliació-