Espot ha comparegut aquest matí davant de l’edifici administratiu de Govern, acompanyat de la número 2 de la candidatura nacional, Meritxell López, per simbolitzar que és important, a parer seu, que els actuals dirigents polítics governamentals siguin els que puguin continuar negociant amb Brussel·les perquè, ha dit, són els que tenen més experiència en la matèria. “Som nosaltres els que hem de pilotar” les converses, ha afirmat, tot deixant clar que parlava del mateix grup de persones sense que això pressuposi, en cas que Demòcrates torni a governar, qui ha de ser ni el ministre d’Afers Exteriors ni el secretari d’Estat d’Afers Europeus. Espot ha recordat que l’acord d’associació “determinarà la prosperitat econòmica i social” del país els propers anys, les properes dècades. Ha deixat clar que no es tracta de cap integració sinó d’assolir un estatut similar al que poden tenir o han tingut Suïssa, Liechtenstein, Noruega o Islàndia i “de manera progressiva” anar integrant les quatre llibertats que propugna la UE amb “derogacions o especificitats d’acord amb la nostra realitat demogràfica o territorial”. “No és el moment de fer experiments. Som nosaltres els que necessitem pilotar aquesta negociació perquè som els que tenim més experiència en la matèria” Sobre aquestes especificitats, el candidat demòcrata s’ha referit a la transitòria per al tabac o el manteniment de les franquícies comercials. Ara, ha recordat, s’estan negociant aspectes relacions a la lliure circulació de persones i a la lliure prestació de serveis, havent ja travat un acord sobre FEDA i cercant un acord similar per a Andorra Telecom. També “podem mantenir un control de la política migratòria a partir de les quotes d’immigració”. Posteriorment s’abordarà de manera més aprofundida la llibertat de capitals que farà que “de manera progressiva” es puguin establir al Principat sucursals de bancs estrangers. Això sí, Espot ha deixat clar que caldria poder disposar, via acord, d’un prestador de darrera instància i accés a la liquiditat del Banc Central Europeu (BCE). El líder taronja ha defensat, també, la transparència i la informació que s’està facilitant a totes les formacions polítiques o associacions professionals i altres del país amb les quals es mantenen converses sobre l’acord. I ha lamentat en aquest sentit que es posés al crit al cel quan fent un exercici d’aquesta suposada transparència, al seu dia el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va afirmar que un ‘no’ a l’acord podria “posar en risc, posar en escac” altres acords que Andorra tingui amb Europa. Per tant, “arriba un moment que no sé, que no sabem, com encarar aquest debat”, suposadament el de la transparència i l’aportació d’informació. TEMPORALITAT Quant a la temporalitat, al termini per arribar a un acord, que fins ara Demòcrates sempre havia situat a final d’aquest any atès que la Comissió Europea estarà sota presidència espanyola -un calendari que ha valgut crítiques de pràcticament totes les forces polítiques, fins i tot de socis parlamentaris-, Espot ha fet un matís important. Certament, ha vingut a acusar la resta de partits -o els que han qüestionat el calendari- dient que atribuir a Demòcrates la urgència pressuposada és una lectura interessada. Espot ha assegurat, en relació al fet de poder tancar l’acord abans de final d’any, que “creiem que hi ha una finestra d’oportunitat en aquest moment” però “per nosaltres no és una qüestió innegociable” i que no vindria “de mig any, un any o un any i mig si hem d’aconseguir, si hem de tenir un bon acord”. Això sí, i tornant a reforçar la idea que ha de ser Demòcrates qui piloti la negociació, ha insistit que “no és el moment de fer experiments”, més encara davant un interlocutor que considera seriós i que entén la realitat andorrana. El candidat a la reelecció ha assegurat que haurà de ser el proper cap de Govern qui faci efectiva l’encomana d’uns estudis d’impacte sobre què suposaria una negativa a l’acord d’associació i també ha fet una reflexió al tomb d’incorporar o no fer-ho formacions polítiques que no obtinguin representació parlamentària a un eventual i futur acord polític sobre la UE. Espot ha recordat que adherir-se a l’acord polític vol dir tenir accés a tota la documentació i que entén que els representants electes tenen una legitimitat que la resta de partits o formacions no tenen. Però tot plegat, “mereix una reflexió”.