Govern reconeix que en la votació per a rector de l’UdA va donar suport a Juli Minoves

Sobre aquesta qüestió, ni l’executiu en el seu conjunt ni el ministeri d’Educació en concret no s’hi han volgut referir ara per ara. Sí que les fonts governamentals oficials han reconegut que “en la propera reunió del Consell Universitari s’avaluarà i valorarà com s’està desenvolupant la transició en el canvi de rector i les informacions sorgides al voltant d’aquest canvi, ja que és en aquest àmbit on s’han de tractar les qüestions relatives a l’UdA”. La crispació és molt evident, igual com la fractura interna. Fins i tot entre sectors estudiantils. El que sembla evident és que l”establishment’ no ha digerit gens bé el resultat. [related:articles:1] En tot cas, des de l’executiu sí que s’ha afirmat que el ministeri encarregat de l’educació valora “positivament la concurrència que hi ha hagut de diverses candidatures a ocupar el lloc de rector de la Universitat d’Andorra, ja que ha permès tenir l’oportunitat de contrastar els diferents projectes que hi havia pel futur d’aquesta universitat i demostra la pluralitat d’aquesta elecció”. [related:articles:2] I és que sense entrar a valorar respecte del model o l’evolució que ha tingut la universitat, altres fonts consultades distintes al Govern han indicat que tampoc no és del tot normal que un centre que ja ha complert tres dècades d’existència només hi hagi hagut dos rectors (Daniel Bastida i Miquel Nicolau) i que tots dos hagin seguit una mateixa línia atès que un era, pràcticament, herència de l’altre. Segurament, indiquen les fonts externes a l’executiu, la voluntat del Govern amb el seu vot era obrir l’UdA més enllà del nucli actual.