“Ha estat un procés participatiu a mitges tintes”

“Un procés participatiu en el qual només hi ha 36 persones de les quals dotze són del comú és un procés participatiu de mitges tintes”, ha remarcat Majoral, que ha explicat que “la proposta triada no és la que jo he votat però respecto la decisió de la majoria i ara espero veure el resultat final un cop la façana estigui construïda i acabada”. Codina ha indicat, sorneguerament, que els ja havien votat “aquesta façana -la que no ha estat escollida- abans d’acabar el consolat”. I és que la proposta no elegida és la que havien promogut, en aquell moment com a única possibilitat, la majoria anterior, la que lideraven Majoral i Codina. L’actual majoria comunal, abans d’arribar al càrrec, va apuntar que faria una votació popular a l’engròs. Però quan va arribar al lloc de comandament va veure que per un tema de dades i no encallar més el projecte, no podia ser. I va buscar una fórmula híbrida que és la que s’ha dut a terme i que és la que ha rebut les crítiques dels anteriors cònsols. Ara bé, la majoria d’Unió Laurediana no preveia cap mena de consulta ciutadana. Més enllà de gustos estètics, la majoria de participants en el procés, representants d’entitats i ciutadans, estaven contents d’haver pogut acudir a la cita. El veí Pere Casal, l’home que va fer la pregunta més aclamada durant la reunió de poble de fa algunes setmanes, insistia en la necessitat que es mantingui la fulla que ha dotat de personalitat la façana que té tres dècades i espera que es pugui també respectar el rètol amb la denominació de l’equipament. Però això no és gens clar. [related:articles:1] En tot cas, tots els participants tenien motius per estar orgullosos. Des d’Andorra Lírica, per exemple, el baix baríton Guillem Forné, curiosament conseller d’una altra corporació comunal, indicava que “ha sigut molt interessant, ens han fet la visita pel centre amb l’explicatiu de com quedarà i després hi ha hagut força preguntes respecte a les dues propostes. Pot semblar una tonteria, però fa il·lusió una iniciativa com aquesta”. Fa o no fa deia el director artístic de l’Esbart Laurèdia, Jaume Torra. “És d’agrair que s’hagi comptat amb l’opinió de les entitats culturals i m’he sentit orgullós d’haver estat el representant de l’esbart.” Torra feia un parell d’apunts més a tenir en compte. “Ha estat interessant visitar les instal·lacions i escoltar de primera ma les explicacions dels tècnics”, ha explicat el director de l’esbart, que, des de l’òptica personal -circumstància que ha aclarit i remarcat- ha fet una altra aportació prou rellevant, ara respecte de la façana pròpiament dita: “He trobat poca diferència entre les dues propostes. Molt correctes i vàlides però poc atrevides i poc funcionals ja que m’ha sabut greu que cap de les dues contemplés l’opció de fer-hi dansa vertical…”. Amb tot, “ara ens cal paciència perquè, sense pressa però sense pausa, tot es torni a posar a lloc”.