Honors a la bandera… d’Europa?

Però Espot, en el seu discurs, hi ha ‘colat’ l’encaix amb Europa. Té la UE i l’acord d’associació entre cella i cella. Ep, quedi, clar. El protagonisme ha estat plenament uniformat. Algunes desenes de policies, majoritàriament del país, però també de fora, han rebut condecoracions i reconeixements varis. Que si al mèrit d’això, que si al mèrit d’allò… Que si deu, vint o trenta anys de servei… D’honors n’hi ha hagut a dojo. Fins i tot les clarianes meteorològiques s’han obert -deu haver estat l’homilia d’un Vives que ha aprofitat per queixar-se d’haver estat suplantat- per permetre una desfilada i una presentació d’honors a la bandera sense ensurts. I sense passar per aigua. I tant a la plaça del Poble com a la sala d’actes del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, si algú s’ha endut una ovació gran ha estat, per exemple, l’agent -per raons de ‘seguretat’ es demana evitar que la funcionària es diu Alba tal i qual- que ha versionat el tema ‘Alegria’ de Leonard Cohen o que ha entonat l’himne. ‘El Gran Carlemany’. Que sí, que l’agent que ara es dedica a empaitar lladres, també canta. I per l’ovació rebuda de part dels companys, ha cantat d’allò més bé. Ep, que la policia forma part d’un grup musical i tot. Poca broma. La cantant uniformada ha hagut de compartir protagonisme amb un parell d’agents canins -Egon i Juda- que es jubilen i també amb altres funcionaris, de dues potes, que han arribat al terme de la seva activitat professional. En aquest sentit, destacada ovació per a l’última en jubilar-se de les primeres dones que van accedir al cos, una Rosa Guerris que ara comença a endinsar-se en qüestions jurídiques. I no només els aplaudiments poden ressaltar moments intensos. També els silencis. Hi ha hagut un sentit record per als cinc integrants del cos, o exintegrants, que de la darrera festa patronal a la d’aquest divendres, han mort. En recordar-los, al director del cos, Bruno Lasne, se li ha fet algun que altre nus a la gola. Cinc persones ben significades -i com Francesc Pozo encara en ple servei- que han tingut també el seu moment de remembrança. En fi, una festa en tota regla. I en tota la seva dimensió. De salvar vides, a acomiadar difunts. De garantir la seguretat, a celebrar una festivitat. I amb reivindicació! Que segurament mai com en aquesta ‘edició’ de la festivitat de la Maria Auxiliadora el director del cos no havia estat tan rotund i concret en les demandes: necessita 300 efectius abans no s’acabi la legislatura. Ja sap que no li donaran. Però és una mena de mercat de Calaf. Jo en demano 300, per aconseguir-ne 280, que si arriben, ja serviran per avançar. Bruno Lasne reivindicant, és clar, el que és seu, i Xavier Espot, mirant per allò que no el deixa dormir. Europa. L’encaix amb la UE. Qüestió de banderes. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]