Indemnització mínima de 3.700 euros si una vaca mor atacada per un os i de 270 si és una ovella

Amb l’aprovació del text, que serà publicat aquest dimecres al BOPA es compleix una reivindicació de l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA), on la inquietud, no ha amagat el seu president, Xavier Coma, ha crescut arran de les darreres constatacions de la presència d’ossos al Principat. Per ara, sense cap dany causat. Però es té clar que és una possibilitat real. I, per tant, d’aquí el reglament. “Tant de bon no l’haguem de fer servir, però, si cal, ara tenim un instrument jurídic que ens permetrà compensar”, ha indicat Casal. La normativa ha estat ben rebuda per l’APRA. I és que, defensa el ministre, proposa unes indemnitzacions “justes i raonables” però, al mateix temps, “assumibles per a l’administració”. Uns preus que, s’ha afirmat, “van més enllà del que fan els territoris veïns perquè la idea és permetre la reposició dels animals morts i mantenir la productivitat de les explotacions i la nostra cabana ramadera, que genera un producte clau com és la carn d’Andorra”. També ha garantit que, si toca, a l’hora de pagar “ens comprometem a fer-ho amb la màxima celeritat possible”. El text estableix el mecanisme que caldrà seguir en cas d’atac d’un animal protegit per comprovar que, efectivament, els danys -siguin amb cabana ferida o morta sigui amb destrosses a les explotacions- han estat provocats per una altra espècie. I aquí és on hi haurà una col·laboració estreta amb l’APRA, a través del fons de compensació de bestiar que té contractada l’entitat. Així, un cop es rebi un avís, agents de l’administració i el pèrit de l’asseguradora -i si el ramader afectat així ho vol, un de propi- aniran conjuntament al lloc dels fets i faran els seus informes. En cas d’acceptar que, efectivament, hi ha dret a indemnització, aquesta tindrà una base que segueix els barems del fons, però amb un factor multiplicador: 2,5 per a bovins i equins i 3 per a ovins i cabrits. Per exemple, en el cas d’una vaca bruna d’entre dos i sis anys, això suposaria 3.731,84 euros. Per a una ovella d’entre un i sis anys, 270. A aquesta quantitat, però, se sumarien altres conceptes. Per exemple, es mantindria el pagament de la subvenció per animal que hauria percebut el ramader si l’animal seguís viu fins al 30 de novembre següent. També es preveu una compensació en cas que la víctima estigués esperant descendència o el cost del trasllat del cos. -seguirà ampliació-