La cafetera de Galán posa el toc de color a la Seu de la Justícia

A les 10 del matí es donaven cita a Sant Julià els responsables del L’Andart i treballadors del COEX, que han col·laborat en l’operació, per tal de fer possible el trasllat de la cafetera gegant que durant dos mesos s’ha pogut veure a la plaça del Solà en el marc de la Biennal Internacional. Es tracta de l’obra ‘Times is running out’, de Julio Galá, finalment adquirida per Andorra Turisme. Al final, els 500 quilos de la cafetera, més els 700 que s’hi afegeixen de blocs de formigó per donar-li estabilitat no han estat problema per situar-la a la plaça La tasca no era senzilla i de fet, finalment s’ha hagut de comptar amb el suport, també, d’una grua dels bombers per tal de poder-la retirar del mig de la plaça. Un cop assegurada, ha fet el trajecte fins a Andorra la Vella, on ha arribat a quarts de dotze del migdia. La ubicació escollida, de moment temporal, és la plaça de darrere la nova Seu de la Justícia, on aportarà una mica de color per trencar el negre i gris dominant a l’espai. Abans de decidir, però, s’ha hagut de comptar també amb la supervisió dels tècnics que van fer la plaça, i és que a sota del punt escollit hi ha un aparcament i el terra no hauria pogut resistir segons quins pesos. Al final, els 500 quilos de la cafetera, més els 700 que s’hi afegeixen de blocs de formigó per donar-li estabilitat no han estat problema. L’operació ha cridat l’atenció de molts vianants i, òbviament, dels mateixos treballadors de la Justícia, que no han pogut evitar fer el xafarder per esbrinar què passava. I supervisant en tot moment, el mateix autor de la peça. Un Julio Galán que no perdia detall dels moviments del operaris i que guiava sobre on i com deixar exactament la cafetera. “Per a mi és un honor i un orgull tremend perquè cada vegada que vinca a Andorra em sento una mica com a casa. I veure una de les meves escultures aquí, és meravellós”, ha assegurat en declaracions a l’Altaveu. Galán també està satisfet amb l’emplaçament. “Em sembla meravellós. A Sant Julià estava preciosa, però m’agrada molt el nou espai. Amb el fons negre de la Seu de la Justícia i el gris… hi haurà contrast de color”, ha explicat, afegint que si bé Andorra “és preciosa, també és molt grisa”, per la qual cosa, la cafetera hi dona una “nota de color alegre”. De fet, aquests colors vius (s’hi si fixen fins i tot en algun punt hi poden veure la bandera tricolor) tampoc són gratuïts. I és que qui es fixaria en una cafetera italiana clàssica i antiga grisa o negre? El mateix objecte acolorit, en canvi, fa les delícies dels clients més moderns, perquè com en tantes altres coses, sovint comprem només per la vista. OBRA Era la primera vegada que Galán participava a la Biennal i malgrat la seva llarga trajectòria, al país no hi havia encara cap obra seva. “Em va semblar molt interessant i amb un nivell molt alt”, reconeix. La seva cafetera pretén visibilitzar l’impacte mediambiental i l’ús irresponsable del consum de càpsules de cafè. A Andorra la Vella, però, la cafetera no estarà acompanyada, al menys per ara, de la petita càpsula de cafè amb qui manté un diàleg. “La cafetera ens sembla molt interessant, dona color i alegria”, justifica, si bé no amaga que li semblaria interessant que la gent seguís fent la reflexió sobre el reciclatge. “Que sabessin que la cafetera no és només un element decoratiu, sinó que llança un missatge en què parlo sobre el reciclatge i el fet de tenir cura de les càpsula. No diré que no es consumeixin les càpsules, però com a mínim pensar en la quantitat de residus que l’ésser humà genera cada dia”, relata. Alhora, deixa clar que allò important és que els ciutadans “se sentin seves” les obres d’art que l’administració adquireix “amb els diners de tots”. I si ell hagués pogut triar, amb quina obra de la Biennal es quedaria que no fos la seva? “Costa escollir, però la màscara em va semblar molt simpàtica”. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]