La Coordinadora per l’habitatge vol endurir la llei d’arrendaments per evitar la ‘trampa del fill’

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

“En cap cas considerem que el procediment actual presenti les garanties suficients per a al part arrendatària, ni durant les pròrrogues, ni quan aquestes deixen de ser efectives”, afirmen en un comunicat. Així, remarquen que el procediment “no és gens clarificador” perquè no aclareix com l’arrendador ha de justificar el parentiu corresponent, no aclareix qui ha d’entregar la justificació o declaració jurada sobre el parentiu, tampoc l’antelació mínim amb què cal avisar a l’arrendatari i finalment expliquen que la llei de mesures d’estímul no fa cap referència a l’article 42 de la llei d’arrendaments de finques urbanes, sense deixar clar si aquest complementa al ja exposat. remarquen que el procediment “no és gens clarificador” perquè no aclareix com l’arrendador ha de justificar el parentiu corresponent Per tot plegat, consideren que el procediment permet, “sobretot a grans propietaris, fer un ús fraudulent” de l’excepció. Recorden que tot i que es parla que cal fer ús com habitatge del pis concernit, “no impossibilita explícitament” que es pugui fer un canvi d’ús, no fa distinció entre petits i grans propietaris i consideren que si es té més d’una propietat cal justificar “per què faran ús d’aquesta i no d’una altra” i l’arrendatari “no té cap mecanisme de defensa davant possibles usos fraudulents fins que no es troba ja fora al carrer”. A més, consideren que deixa “totalment desemparades” les famílies nombroses, les monoparentals i les que estan en risc d’exclusió social. Per aquest motiu proposen una esmena de substitució completa del punt 4.b) de l’article 2 de la llei de mesures d’estímul i volen que passi a ser l’article 42 bis de la llei d’arrendaments de finques urbanes per “garantir la continuïtat de les exigències una vegada finalitzades les pròrrogues”. CANVIS Concretament, demanen que l’antelació mínima per avisar l’arrendatari sigui de tres mesos i que la notificació inclogui “la declaració jurada sobre el destí de l’habitatge signada per l’arrendador i pel familiar a favor del qual es destina l’habitatge”, també un justificatiu de parentiu corresponent i en cas que la part arrendadora tingui més d’un habitatge arrendat, que es justifiquin els motius pels quals volen fer ús d’aquest habitatge i no un altre. Si la notificació no es fa en el termini corresponent, el contracte de lloguer es prorrogarà automàticament un altre any. En aquest cas, especifiquen que una notificació incorrecta seria la que no compti amb la informació detallada prevista en l’apartat anterior. Es vol que en cas que la part arrendadora tingui més d’un habitatge arrendat, que es justifiquin els motius pels quals volen fer ús d’aquest habitatge i no un altre Si la notificació es fa correctament, l’arrendatari ha de comunicar-ho al ministeri competent i incloure, si escau, els motius pels quals considera que es pot estar fent un ús fraudulent de l’excepció. A partir d’aquí, el ministeri ha d’obrir una investigació d’ofici per determinar si existeix l’ús fraudulent. En cas positiu, caldrà prorrogar el contracte per un any més o fins a la finalització de les pròrrogues. D’altra banda, si no s’acredita el canvi de cens del familiar i l’altra de subministraments bàsica en un termini de 30 dies, a més d’una sanció per a l’arrendador, l’arrendatari podrà recuperar l’ús de l’habitatge i tindrà dret a una indemnització per part de l’arrendador de les despeses de desallotjament i reallotjament. Igualment es vol que la cessió a un familiar sigui per un període mínim de 5 anys i si es canvia l’ús durant aquest període mínim, l’arrendatari tindria dret a recuperar l’habitatge per un nou termini de cinc anys en les mateixes condicions i amb indemnització. Si hi renuncia, l’arrendador ha de destinar novament el lloguer a terceres persones. Finalment, es considera que les sancions previstes actualment “no són suficientment dissuasives”, sobretot en el cas de grans propietaris, per això proposen incrementar-les. La infracció greu preveuria una multa d’un import equivalent a dotze vegades el salari mínim, i no a una vegada com ara; mentre que en les infraccions molt greus la multa seria equivalent a 12 vegades el salari mínim i no a 4 com ara, a més de la prohibició de contractar amb l’Administració pública durant cinc anys (ara en són 2) i de rebre cap ajut o subvenció pública per un període de 10 anys (ara en són 3).