La fiscalia qüestiona que ‘de facto’ s’hagi elevat el positiu penal d’alcoholèmia fins al 0,87

El ministeri públic va presentar un recurs d’empara contra la sentència que va portar a establir, de fet, el nou llindar. Arran de la decisió judicial, la fiscalia mateix va donar instruccions a la policia perquè no detingués fins que l’alcoholímetre no marqui l’esmentat 0,87, però també es va demanar als agents que es fes un petit informe en cada cas que es detectés entre 0,80 i 0,87. És a dir, en aquelles situacions que fins fa pocs mesos -la sentència és de l’1 de març- hauria suposat la detenció. [related:articles:2] Per diverses raons, el Tribunal Constitucional no ha admès el recurs d’empara de la fiscalia, però això no treu que el ministeri públic tingui molts dubtes sobre el raonament que ha portat a elevar l’índex penal d’alcoholèmia. En efecte, segons l’aute d’inadmissió emès per l’Alt tribunal, la fiscalia considera que “la decisió de la sala penal no està fonamentada en Dret per dos motius: 1) perquè ha aplicat el Decret 147/23, el qual encara no està en vigor; i, 2) perquè en aquest Decret -annex IX, apèndix IV- s’estableix que els marges d’error màxims tolerats seran aquells establerts per l’Organització Internacional de Metrologia Legal (OIML) en la Recomanació 126”. “La decisió de la sala penal no està fonamentada en Dret per dos motius: 1) perquè ha aplicat el Decret 147/23, el qual encara no està en vigor; i, 2) perquè en aquest Decret -annex IX, apèndix IV- s’estableix que els marges d’error màxims tolerats seran aquells establerts per l’Organització Internacional de Metrologia Legal (OIML) en la Recomanació 126” El ministeri fiscal exposa que el decret que “regula el control metrològic de determinats instruments de mesura, entre els quals els etilòmetres, ha quedat diferida a l’1 de setembre del 2024. És a dir que, actualment, hi ha una vacatio legis”. En fi, que no seria d’aplicació i, per tant, i en certa forma, al contrari de l’apreciació feta per la sala penal del Tribunal Superior, aquest decret de moment no hauria de ser tingut en compte. Dita pròrroga es motivava per “la necessitat d’adaptació per tal de poder disposar de les eines informàtiques i de l’utillatge necessari per poder donar compliment als diferents annexos del reglament”. En relació amb la recomanació internacional que la fiscalia considera que el Tribunal Superior té en compte, el ministeri públic recorda que “Andorra no és un país membre de l’OIML, ni les seves recomanacions son vigents a Andorra, ja que no han estat publicades al BOPA, tal com és preceptiu per garantir la seguretat jurídica”. La fiscalia al·lega que “tampoc és un argument jurídic sostenible considerar que França i Espanya, entre molts altres països de l’entorn, siguin membres d’aquesta organització i que hagin implementat aquesta recomanació, perquè com és obvi, els compromisos internacionals i la normativa nacional dels països dels nostre entorn no vinculen en res el Principat d’Andorra, si aquesta normativa no ha estat transposada i recollida en la nostra legislació nacional, mitjançant la seva publicació al BOPA”. Recorda doncs la fiscalia que, certament, la jurisdicció ordinària, els tribunals ordinaris, han de seleccionar el dret que correspon aplicar, però sempre fonamentant-se “en normes vigents i publicades al BOPA”. “Per aquests motius, considera que s’ha vulnerat el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, la qual esdevé arbitrària i il·lògica ja que es fonamenta en un Decret que no està vigent i que reenvia a una recomanació d’una organització de la qual Andorra no és membre, ni tampoc fa part de la legislació actual”. ARGUMENT DEL CONSTITUCIONAL El Tribunal Constitucional no accepta el recurs d’empara i en certa manera valida que es pugui aplicar la nova taxa d’alcoholèmia, encara que en cap cas es manifesta en aquests termes, perquè considera que la situació va generar dubtes als magistrats i davant els dubtes, van decidir en funció del perjudicat, del reu, dit en paraules tècniques. En tot cas, en l’aute d’inadmissió el TC manté que és “doctrina plenament consolidada, no només a Andorra, sinó també en altres països del nostre entorn jurídic i cultural, que en analitzar les resolucions judicials s’ha de distingir entre allò que integra la seva ratio decidendi i aquelles altres expressions que es poden contenir amb el caràcter d’obiter dicta”. [related:articles:1] Davant d’això indica que una lectura serena de la sentència impugnada “porta a la conclusió que en cap cas es declara l’aplicació taxativa, al nostre país i en el moment dels fets enjudiciats, del Decret 147/23, ni de la recomanació de l’OIML. La raó decisòria de l’absolució rau en el fet de no haver quedat degudament acreditada amb proves suficients la conducció sota els efectes de begudes alcohòliques. I d’altra banda, que el fet provat segons el qual en el moment de practicar-se el test d’alcoholèmia l’etilòmetre indiqués un resultat positiu del 0,81 g/l de sang no resultava determinant de la condemna, atès el marge d’error d’aquest tipus d’instruments metrològics, reconegut com a concepte estrictament tècnic, tant al Decret com a la Recomanació”. “Si, com resulta de la sentència recorreguda, la sala penal va tenir dubtes sobre si el resultat del mesurament del grau d’alcohol en la sang de l’encausat era correcte, no pot considerar-se que la seva decisió absolutòria vulneri el dret a la jurisdicció” El Constitucional, per aclarir els seus arguments, reprodueix un fragment de la sentència: “La condemna del recurrent es sustenta exclusivament en el resultat de la prova d’alcoholèmia i com no ha resultat acreditat amb la necessària certesa que superés els 0,80 grams per litre de sang, s’ha de revocar la sentència i absoldre al recurrent del delicte pel qual ha estat condemnat”. Per tant, “la sala, valorant conforme a les regles de la sana crítica les proves que resulten de les actuacions, considera que no concorre el supòsit delictiu que dona lloc a la pena. I aquest raonament és perfectament lògic i raonable i no pot ser titllat ni d’arbitrari, ni d’injust”. I encara insisteix més en el precedent argument. “El tipus penal no fa cap referència a la forma de mesurar el grau d’alcoholisme que determina la comissió del delicte previst i penat a l’article 268.1 del Codi penal. Així és possible que una anàlisi de sang immediatament posterior al mesurament per etilòmetre acrediti l’error en el seu resultat. La funció de l’òrgan judicial no és aplicar de manera inexorable i rígida el resultat del sistema tècnic de detecció alcohòlica. Per aquesta finalitat serien suficients els sistemes experts i vinculats a la intel·ligència artificial”. El TC al·lega que l’obligació de qualsevol tribunal, i també, és clar, de la sala penal del Superior, “és arribar a la convicció de la comissió del delicte, més enllà de tot dubte raonable -beyond a reasonable doubt (b.a.r.d.) en la ja estesa terminologia anglesa. Així ho va declarar aquest Tribunal en la seva sentència del 17 d’abril del 2023 (causa 2022-69-RE)”. L’esmentat principi, en el cas d’Andorra i en altres ordenaments propers, “s’encarna en l’expressió ‘in dubio pro reo’. I si, com resulta de la sentència recorreguda, la sala penal va tenir dubtes sobre si el resultat del mesurament del grau d’alcohol en la sang de l’encausat era correcte, no pot considerar-se que la seva decisió absolutòria vulneri el dret a la jurisdicció”.