La presència puntual de l’ós no inquieta els ramaders

Els ramaders consultats per l’Altaveu, algun dels quals s’ha mostrat totalment a favor de l’ós bru “atès que és una espècie que s’ha de protegir”, han remarcat que els plantígrads que han fet cap en territori andorrà han estat sempre de passada i “mai s’ha constatat cap assentament”. De fet, el cap dels banders, Ferran Teixidó, ja va explicar aquest dimarts que les muntanyes andorranes presenten massa activitat humana i els plantígrads no en són amants. Per això quan hi ha incursions cap a paratges andorrans sol ser de nit. [related:articles:1] El seguiment dels banders hauria permès detectar la presència d’un exemplar d’ós relativament jove durant dos dies. Des de la darrera constància el cap de setmana, i tot i que els agents del cos han continuat fent treballs de cerca, ja no s’hauria vist més. És un fet relativament natural, tenint en compte, segons Teixidó que “un ós pot fer 40 o 50 quilòmetres en una sola nit”. I travessar fronteres naturals és relativament senzill i habitual. En les muntanyes andorranes, a diferència de l’Arieja o a la Vall d’Aran, la cabana ovina, que podria ser més fàcilment objectiu d’un plantígrad, és molt minsa El plantígrad que hauria fet la incursió andorrana hauria sigut el mateix que fa un parell de setmanes es va veure a prop de la reserva d’Orlu, a tocar de Merens, a l’Arieja. A Andorra hi ha dos o tres exemplars que hi treuen el cap, segons que va explicar el cap dels banders, que va explicar que l’animal constatat aquest cap de setmana hauria passat a prop d’una vacada i d’una colla d’eugues amb pollins i no s’hauria advertit cap incidència. En l’anterior ‘visita’ d’un ós, que es pogués acreditar, sí que va desaparèixer un pollí d’una explotació d’Ordino. Mai no s’ha pogut acreditar que fos per acció del plantígrad. Sí que les dues circumstàncies van coincidir en el temps. Però hi ha tranquil·litat entre els ramaders. “Es fa un bon seguiment i està tot molt controlat”, han indicat les fonts, que han explicat, a més, que en les muntanyes andorranes, a diferència de l’Arieja o a la Vall d’Aran, la cabana ovina, que podria ser més fàcilment objectiu d’un plantígrad, és molt minsa. També han recordat els ramaders consultats que les assegurances que tenen contractades cobreixen possibles atacs a animals de renda. L’únic que no cobreix, segons les fonts consultades, són els danys morals que, certament, “són més difícils de solucionar”.