L’hospital ha activat onze alertes per presumptes casos de violència masclista des d’inici d’any

Es tracta de la celebració de tres xerrades tècniques dirigides fonamentalment a professionals del Dret que duent a terme expertes especialment de l’àmbit espanyol. En concret, l’advocada barcelonina Marta Ariste ha parlat de dret de família amb perspectiva de gèneres, referint-se especialment a les guardes d’infants i les visites en situacions de violència masclista. També està previst que la magistrada de la sala penal d’allò social del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries, Gloria Poyatos, es refereixi a la perspectiva de gènere en l’àmbit de la Seguretat Social i que l’advocada i formadora experta en gènere i empresa Beatriz Fernández-Tubau es refereixi a plans d’igualtat i protocols d’assetjament en l’àmbit eminentment empresarial. Ha estat Marta Ariste, especialista en dret de família i una combatent des del vessant jurídic de la violència masclista -ha deixat clar que prefereix aquest terme al de la violència de gènere-, la que ha repassat algunes dades sobre la matèria referides a Andorra durant la primera xerrada de la jornada, en presència de la secretària d’Estat de Polítiques d’Igualtat, Mariona Cadena. Algunes d’elles ja havien estat anunciades, com per exemple que sis de cada deu dones que són víctimes de violència de gènere al Principat no denuncien. [related:articles:1] O que el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere va atendre 301 dones maltractades per les seves parelles durant el 2023. Això suposa, segons les dades que ja va avançar al seu dia l’Altaveu, una reducció del 7,1% si ho comparem amb les dades del 2022 que en van ser 324. A més, com ha recordat Ariste, del total, 147 són casos nous. Dels restants, 81 són de prevalença i 73 persones han acabat retornant al servei esmentat. Més enllà de les dades que han servit per emmarcar i posar en marxa la seva exposició, Marta Ariste s’ha referit especialment a la qüestió de les guardes i custòdies quan una parella es trenca. L’advocada, lletrada que va fer-se càrrec del primer cas de violència vicaria mortal que hi va haver a Barcelona fa tot just tres anys, amb el mediàtic cas d’un pare que va matar el seu fill de dos anys l’estiu del 2021 en un hotel de la capital catalana i després es va suicidar, ha exposat entre altres coses que “s’ha de deixar de parlar de custòdia. Es custodia un pres o si volen un animal, però una criatura es guarda, es cuida, se’n té cura i es cria”. Marta Ariste: “S’ha de deixar de parlar de custòdia. Es custodia un pres o si volen un animal, però una criatura es guarda, es cuida, se’n té cura i es cria” Ariste ha remarcat que la legislació actual i els tribunals, a priori també en el cas d’Andorra, s’han decantat perquè la guarda compartida sigui “la preferida”. I ha passat en relleu algunes dificultats que això pot arribar a comportar. Així per exemple, ha indicat que hi ha parelles que en trencar-se deixen la guarda en mans de la mare. Però també hi ha altres escenaris. La compartida real, per dir-ho d’alguna forma, que és aquella en què realment durant la convivència els dos progenitors han tingut un contacte per igual amb el fill o fills i després del trencament aquest escenari es manté. I llavors es donen altres escenaris menys idonis. Per exemple, quan, generalment l’home, el pare, sol·licita la custòdia compartida “perquè no sigui dit que és un mal pare” tot i que durant la convivència conjugal no hagués tingut una cura especial del fill o fills i, encara, es dona el cas d’aquells trencaments en què els tribunals acaben imposant “la guarda compartida obligada” que sol ser com una mena de “condemna” per als homes, ha dit sense manies l’advocada, que només d’entrada ja ironitzat pel fet que a la sala hi havia moltes més dones que homes, una circumstància que sol ser habitual en aquest tipus d’actes, ha indicat. Marta Ariste també ha ressaltat el fet que quan hi ha un trencament de parella heterosexual normalment la dona pateix o pot patir l’efecte negatiu d’una doble bretxa. La bretxa salarial i “la bretxa com a dona”, que suposa que en molts casos, la majoria, és el cònjuge femení de la parella que opta per una reducció de jornada, per una excedència o per no posicionar-se per a una feina que li podria reportar per guanys per poder tenir major cura dels infants i això, en el cas de trencament, pot comportar “debilitats i fins i tot l’empobriment” de la dona.