En la seva època com a conseller general, en un moment en què tothom feia de tot, Armengol va ser responsable d’Agricultura, Comerç i Indústria. I va viure dos dels grans drames naturals ocorreguts al Principat les darreries del segle passat. L’esllavissada de la pedrera després dels túnels de la pedrera i els aiguats del 1982. Com tots els càrrecs públics del moment, van haver d’assumir la represa del país en primera persona. Tot i seguir la tradició agrícola i ramadera de casa, la feina al camp i a la cort la va fer compatible durant més de tres lustres amb l’activitat al camp de neu d’Arcalís, just en un moment de plena expansió i creixement turístic. Justament, la barreja de d’agricultura i turisme el va portar més cap aquí, ja amb altres membres de la família, a gestionar uns aportaments agroturístics. El cuquet per la política, o els afers públics, d’una manera o altra sempre l’ha mantingut. Des de la comissió del cadastre com a expert en el territori del Serrat, la Cortinada o Arans fins, aquestes passades eleccions generals, les del 2 d’abril de l’any passat, va fer de presentador de la llista territorial que Demòcrates va presentar a Ordino amb Berna Coma i Sandra Codina al capdavant. Ja abans que aquest gener, arran dels comicis comunals del desembre passat, la seva filla Mònica assumís la conselleria de Cultura, el seu fill Pere també havia estat conseller comunal. Ho va ser durant el primer mandat en què Ventura Espot i Consol Naudí van liderar el comú ordinenc.