Demòcrates i “els nostres aliats”, en aquest cas Acció, han celebrat la reunió de poble escaldenca. La presentació formal de la llista que encapçalen Trini Marín i Marc Magallón. Dalt l’escenari ha estat la confirmació definitiva del ‘divorci’ final de l’ara ministra en funcions de Toni Martí i, en conseqüència, els vots de ‘fidelitat’ de l’excònsol cap a l’actual cap de files taronges. Marín ha agraït mig emocionada el suport rebut d’Espot. I l’entrega d’aquest, ha dit, en moments difícils viscuts durant la legislatura. “La persona més capacitada per governar els propers quatre anys”, ha dit la cap de llista territorial al primer candidat de la nacional. En fi, que Espot, davant una platea amb una setantena de persones, que no són gaire però en la qual no hi havia pas un gran nombre de candidats de farciment procedents d’altres territorials, ha refusat simpàticament els “compliments” que, posteriorment, ha convertit en elogis cap a l’actual titular de Funció Pública. El candidat a la reelecció ha estat el darrer en parlar. De fet, el que ha fet el parlament, l’arenga política de veritat. En mode constructiu i de retrospectiva de la feina feta aquests anys. “El balanç és bo”, ha dit Espot després d’assegurar que Demòcrates és més de fer “propostes que promeses”. Espot, en un exercici d’optimisme radical, defensa que al 2011 “estàvem en una Andorra una mica desmotivada i sense rumb” i ara “tenim una Andorra que porta una dècada de creixement econòmic sostingut” El candidat a cap de Govern ha intervingut després que Marín i Magallón, però també els suplents de la territorial -Mariona Cadena, Salomó Benchluch i Laura Mas- es presentessin a si mateixos i fessin alguna pinzellada de propostes que volen impulsar per la parròquia. Propostes com els habitatges a preu assequible a l’avinguda d’Escaldes que ja estan en marxa i en què tot just el Govern va confirmar divendres passat la seva implicació. Per poder-ne treure pit aquest vespre. La sala d’actes del comú d’Escaldes ha escoltat amb atenció els apunts -sempre lectura en mà- dels candidats, interromputs en algun moment, per exemple, quan la suplent d’Acció ha citat l’Esbart Santa Anna. D’una manera o altra tots plegats han ressaltat les bonhomies de l’equip que formen. I ho ha fet especialment Espot abans de cloure l’acte amb l’espot, valgui la redundància, de campanya de la candidatura nacional. Abans, el líder demòcrata ha fet un repàs a l’Andorra de gestió taronja. Segons Espot, en un exercici d’optimisme radical, el 2011 “estàvem en una Andorra una mica desmotivada i sense rumb” i ara “tenim una Andorra que porta una dècada de creixement econòmic sostingut”. I “es molt millor gestionar els mals del creixement que gestionar els mals de la recessió, la recessió econòmica que vivíem el 2011”. Perquè si hi ha penúries econòmiques en algunes famílies o hi ha qui té dificultats per trobar habitatge digne i a preu assequible, tot és producte de la bona marxa del país. Entre arenga i arenga, pausada, quedi clar, no altisonant, el candidat demòcrata ha desgranat algunes de les propostes que ja ha anat anunciat des que tan sols fa quatre dies es va iniciar la campanya. Llavors, o després, ha estat quan ha fet la crida a “no caure en el populisme, en la demagògia”, en una clara referència, sense citar-los, es reitera, a Concòrdia i a PS SDP +. Espot ha qualificat als demòcrates i als seus aliats -allò de la geometria variable impedeix molt sovint esmentar els aliats amb nom i cognom- de ser “el centre, el pal de paller”. Espot parlant al costat dels integrants de la candidatura escaldenca. Per tant, segons Espot, Demòcrates són els promotors de “solucions consensuades no maximalistes, no populistes ni demagògiques”. Hi ha tornat, sí. I abans havia dit allò de no aturar ni la inversió estrangera ni les negociacions amb la Unió Europea. Tampoc “donar prestacions a canvi de res” perquè considera que la gent tampoc no ho vol. Que el que vol és treballar. I tornant al tema creixement -“cal encarrilar el creixement econòmic”- Espot ha deixat anar una de les frases de la nit. “Quan creixen, als nens els fan mal els genolls per alguna estirada. I el mal de genoll no s’arregla tallant-los les cames als nens.” Segurament, en aquest cas, Espot no es referia a Concòrdia com als nens. Però és clar que s’hi pogués tallar, benentès, algun accés a les urnes per frenar un possible ensurt del cantó concordià o del socialdemòcrata, potser ho faria. Amb confiança, és clar.