“Nosaltres hauríem d’estar treballant i la nena a l’escola i encara estem aquí, amb la incertesa de no saber res”, explicava la Monica just poques hores abans de saber que, finalment, Air Europa havia habilitat un nou vol perquè poguessin viatjar aquelles persones que s’havien quedat a terra diumenge. En efecte, la Monica, una andorrana d’origen portuguès, estava a la República Dominicana des de final del mes passat. Hi va anar a passar una part de les vacances de Pasqua. El seu marit, dominicà, havia volat cap a la seva terra el dia de la Constitució. LA MONICA EXPLICANT LA SEVA SITUACIÓ AQUEST DIMARTS AL MATÍ ALS MITJANS LOCALS. Aquest diumenge tenien el vol de retorn. L’avió amb què havien de volar, però, era el mateix que aquell diumenge va aterrar a l’aeroport de la capital dominicana. I els sots que hi havia a la pista d’aterratge eren de tals dimensions que la nau va patir una avaria. I no va poder enlairar-se com estava previst. I aquí va començar l’odissea de la Monica i el Wander, que amb prou feina tenien alguns elements d’informació que li arribaven des de l’agència de viatges andorrana amb la qual havien concertat els vols. D’Air Europa, poca cosa. “Alguns retards sí que els havíem tingut, però aquests problemes mai”, explicava aquesta nit la Monica -durant la tarda dominicana- a punt de deixar l’hotel on els van allotjar mentre aclarien què passava i del qual els feien fora perquè la companyia no pensava pagar més de dues hores. Llavors se n’anaven a l’aeroport conscients que només tenia plaça per volar en Wander. No hi havia lloc ni per a ella ni per a la nena. Sortosament, però, el vol previst per a les 5 de la matinada andorrana s’ha ampliat. De fet, s’ha acabat reparant l’aparell espatllat i s’ha noliejat un vol complet per a tots aquells que s’havien quedat a terra del trajecte Santo Domingo-Madrid que s’havia de fer diumenge. LA PARELLA AMB LA SEVA FILLA ABANS D’EMBARCAR A LA REPÚBLICA DOMINICANA AQUESTA MATINADA. Durant la jornada d’aquest divendres arribaran a la capital espanyola. Llavors vindrà un segon interrogant. Però ja seran una mica més a prop de casa. A l’aeroport de Santo Domingo ja els han explicat aquesta matinada que el vol d’enllaç entre Madrid i Barcelona sortirà amb 24 hores de retard. Un dia més de retard. “Suposo que amb una nena de 3 anys alguna solució o altra ens donaran”, deixa anar la Monica, que s’ha agafat a qualsevol clau, ni que fos de ferro roent, per explicar la seva història i fer-se passar el neguit. “Per donar veu a la situació que estem passant”, exposava. Encara bo, s’ha dit, que quan han arribat a l’aeroport s’han trobat que no només hi havia lloc per al Wander -i no tenien clar si s’hagués embarcat a l’avió, però també temien que renunciant al vol haguessin perdut el dret de volar i haurien hagut d’adquirir un bitllet que no estaven en disposició de comprar- sinó que s’ha permès pujar a tots aquells que no havien aconseguit trobar els seus mitjans per tornar abans a la seva destinació. Que, explica la Monica, a alguns els van anar col·locant en vols posteriors. I, d’altres, van decidir adquirir passatges d’altres companyies i seguir la ruta per posteriorment reclamar contra Air Europa. Aquesta parella resident al país no tenia els mitjans per dur a terme aquesta operació alternativa. BUS PER ANAR CAP A L’AEROPORT. I la desesperació va arribar aquest dimarts quan a l’hotel on els havien enviat mentre se solucionava la seva situació els van dir que havien de marxar-ne. Que Air Europa abonava dues nits i res més. I ningú de la companyia donava la cara. Ja no físicament, ni per telèfon ni per cap altre mitjà. “I el pitjor de tot és haver d’estar amb aquesta incertesa” i que la truquessin de la feina i no els pogués dir quan s’incorporaria a treballar. “Em diuen que el que he volgut fer ha estat allargar les vacances. I jo passant per aquesta situació. Un malestar continu. A veure si algú pot fer alguna cosa.” D’entrada, han pogut enlairar-se en direcció a Madrid. Quan arribin a la ciutat de l’os i l’arboç caldrà veure què passa. Algunes hores més de dubtes. Això segur. Encara que sempre els quedarà agafar el tren. I posar fi a una odissea que, per sort, ho haurà estat una mica menys del que pensaven poquíssimes hores abans d’enfilar-se a l’avió. L’avió malmès pels sots i que ja hauria d’haver estat reparat.