Punjabi va proposar un increment de sou de gairebé el 10%, passant de 4.050 a 4.450 euros

“Mai, mai es va decidir el salari unilateralment. Nosaltres estàvem treballant en el reajustament dels salaris de tota l’agència, un reajustament que es volia presentar al Consell General”, ha afirmat en una entrevista a RTVA. Tal com ja havia anunciat en el primer comunicat que va fer en saltar la polèmica, ha reiterat que es va contractar una empresa de recursos humans per fer una “reestructuració” dels salaris de tot el personal de l’APDA, inclosos els càrrecs nomenats, perquè es volia que aquests sous “reflectissin el cost de la vida, resolguessin la bretxa salarial de gènere i uns quants elements més perquè els salaris s’ajustessin al context laboral del país”. Punjabi ha recordat que el seu predecessor cobrava un 42,5% més que ella (6.094,02 euros + 450 euros en complements), i quan va entrar, no se la va informar que el sou canviaria. “Me’n vaig assabentar després”, amb tot, per a ella no va ser un condicionant perquè “estava encantada de poder realitzar la feina, era un repte important”. En aquest sentit, durant l’entrevista ha deixat clar que “nosaltres sabem que el salari del meu predecessor era considerablement alt i mai hem volgut arribar a aquell salari”. Per això ha lamentat que la qüestió no s’hagi pogut resoldre de manera interna. “Nosaltres sabem que el salari del meu predecessor era considerablement alt i mai hem volgut arribar a aquell salari”, ha afirmat De fet, situant-se en 4.450 euros encara queda per sota del director de l’AQUA (4.827,69 euros), del president del Tribunal del Comptes (6.158,84) i s’alinearia amb el cap de protocol o de comunicació del Govern que ronden els 4.400 euros. Si obtingués l’increment proposat, sí que superaria els 4.265,35 que cobra el Raonador. En el cas dels inspectors, ha defensat que se’ls ha reduït el sou un 50% en comparació amb els predecessors. A l’agost del 2021 el salari brut base d’un inspector era de 4.663,98 euros més 300 en complements. Actualment cobren 2.670,54 euros i es proposava arribar als 2.900. [related:articles:1] Cal tenir en compte, tal com consta en una nota al peu de pàgina al final de l’informe (que es pot consultar adjunt en aquest article), que la versió de la graella retributiva que ha fet pública avui és la versió 6, corresponent a una modificació arran de l’informe desfavorable que la intervenció havia fet de la versió 5. La versió 5 no s’ha arribat mai a fer pública, però en l’informe es diu que incloïa una taula retributiva proposada per l’empresa externa de recursos humans a qui s’havia encarregat la revisió salarial. De la mateixa manera, s’han inclòs variacions en els salaris del personal adscrit, excepte el de tècnic superior de difusió, que tampoc es detallen i s’han eliminat les bandes salarials de la cap i els inspectors “perquè no es corresponien a la naturalesa del lloc de treball”. Sobre els inspectors justifica que han detectat problemes de desmotivació i manca de compromís, rotació de personal, dificultat per atraure talent i que un salari poc adequat porta a una disminució del treball realitzat. “Tot i que es tracti de càrrecs nomenats, els inspectors han de desenvolupar una feina molt tècnica que requereix d’unes competències específiques i de gran complexitat. Això implica que el seu salari sigui adequat”, en cas contrari, apunta el document publicat “es donen situacions que dificulten la gestió de l’APDA, com ja s’ha vist en el passat”. [related:articles:2] De fet, s’arriba a apuntar, en el document, que existeix “una mala gestió en la selecció de personal: no es defineixen adequadament els requisits per al lloc i el salari ofert no es correspon a les exigències de la posició, tot i que l’APDA posa tots els recursos necessaris per a la seva adaptació i formació”. Punjabi ha posat especial èmfasi en el la bretxa salarial de gènere. “No crec que s’hagi tingut en compte la perspectiva de gènere a l’hora d’establir el salari i jo considero que la feina que faig té el mateix valor que el meu predecessor”, ha explicat, remarcant que des de les institucions públiques cal ser proactius i models per ajudar a “trencar el sostre de vida”. INGERÈNCIES D’altra banda, ha tornat a posar en dubte la fiscalització exercida pel Consell General i ha exposat que ja abans que saltés la polèmica pel salari l’agència havia encarregat un informe per saber si la situació “respecta la independència de l’agència o no”. Punjabi ha assegurat que “no estem en contra de retre comptes, ho volem fer”, però ha recordat que la llei el que diu és que els han de retre “només” davant del Tribunal de Comptes. Des del seu punt de vista la millora manera seria encarregar una auditoria externa. “No estem en contra de retre comptes, ho volem fer”, però ha recordat que la llei el que diu és que els han de retre “només” davant del Tribunal de Comptes Punjabi ha destacat que l’APDA “és una agència independent i no pot ser que un òrgan polític tingui accés a expedients o a informació molt confidencial”, ha indicat fent referència al Consell. Per això ha justificat que volen portar el cas a Europa, “perquè defensem els interessos de l’agència, defensem que és independent i que puguem fer la nostra feina”. Segons ha afegit, “ens estan impedint, o posant obstacle, o ens veiem frenats per protegir un dret fonamental”. Precisament ha reconegut que tenen diversos casos oberts que afecten, també, a administracions públiques i que en la informació dels comptes hi ha també el detall dels expedients oberts, per tant, ha exposat, “l’òrgan que ens fiscalitza té accés als expedients que hem obert a una entitat pública”. [related:articles:3] Finalment ha reivindicat que malgrat que el seu nomenament el fan polítics, “quan treballem hem de ser neutres, apolítics”, tot i que pot ser una “contradicció” amb el sistema d’elecció.