Quan el càncer de mama no és tan rosa (i va bé compartir-ho)

Aquest dilluns es fa la tercera sessió. Són 75 minuts de conversa. “L’objectiu és compartir el que vulguin sempre que tingui relació amb el procés que estan vivint.” Ho explica la psicòloga i cap del servei de psicooncologia Laura Medina. El grup ha nascut a petició, a demanda d’algunes de les pacients. Medina explica que el fet de compartir experiències, de veure com una altra dona està afrontant allò que tu estàs vivint ajuda. “No es tracta de fer safareig sinó d’oferir un espai confidencial, un clima d’intimitat”, remarca la psicooncòloga, que mira d’oferir, des de la seva experiència i professió la contenció emocional i la recuperació de la identitat que sigui possible. Laura Medina lloa la feina que s’ha començat a fer -un grup tancat treballant perquè totes les participants se sentin còmodes- i espera que tingui continuïtat. “Es busca que els processos siguin similars més que no pas la situació personal concreta.” “No hi ha un perfil concret” entre les dones que formen part del grup. Es tracta més aviat del moment que es viu. Del procés pel qual es passa. “El fet de sentir les paraules d’una altra dosa que està vivint el que elles els ajuda a processar el que estan patint”. És evident que “hi ha moltes maneres” d’afrontar una malaltia com aquest càncer que, malauradament, tant es repeteix en les dones. També és evident, explica Medina, que quan s’acaba el tractament és quan les dones, les pacients, presenten més simptomatologia depressiva. Més angoixa, més alteracions emocionals. És una reacció adaptativa. Compartir tots aquests moments, aquestes sensacions, intercanviar parers és l’objectiu. I és que, ho reitera Medina, el càncer de mama no té res de rosa perquè toca aspectes com la feminitat, el cos de la dona, amb la fecunditat… Afecta la sexualitat, la imatge. Qüestions molt profundes. Molt íntimes. Però, alhora, que, amb confiança i intimitat pot portar a parlar-ne. La psicooncologa llança en l’aire un però. Un lament. “La falta de cultura de grup” amb què s’ha trobat. Deu ser allò de l’Andorra petita i aquestes coses. “Fer treball individual està molt bé”, però, sentencia: “Treballar en grup és molt ric.”