Suport unànime al Consell per designar Pere Pastor magistrat del Tribunal Constitucional

Deu ser, la de Pastor, en espera de què passi amb el seu relleu a la cort europea, l’elecció més cantada de la història, gairebé. Feia temps que la decisió anunciada aquest dimarts pel síndic general, Carles Ensenyat, estava més que cantada. El màxim representant parlamentari ha posat en relleu que no hi ha hagut altre candidat possible perquè Pastor ha fet consens des del primer moment. La voluntat de situar un andorrà al Constitucional ha pesat molt, moltíssim. Rousseau es va acomiadar divendres del càrrec i, segons Ensenyat, ho va fer amb satisfacció. “Ha tingut molt bona relació amb Andorra i va assegurar: ‘M’hagués agradat continuat fent aquesta feina perquè m’apassionava’. I és que va remarcar les dues metodologies molt diferents usats pels magistrats francesos, més directes, i els espanyols, que s’expliquen més.” Aquest element és, a l’entendre d’Ensenyat, positiu. Ara bé, també va deixar anar el magistrat sortint un comentari que no hauria agradat tant. Segons Ensenyat, Rousseau hauria deixat anat que “per buscar l’equilibri sempre haurien de ser dos magistrats francesos i dos d’espanyols”. Però “un andorrà no serà ni una cosa ni l’altra i tampoc ha de garantir cap equilibri”, ha indicat el síndic general, deixant clar que Pere Pastor, com al 2016 havia estat el jurista francès, està escollit pel Consell General, que al seu dia també va triar Joan-Manel Campoy. Els altres dos magistrats del Constitucional són Jean-Yves Caullet, per designació de l’Elisi, i Josep Delfí Guàrdia, nomenat per la Mitra. “Si hi ha talent, res millor que persones andorranes puguin ocupar un lloc, dos llocs o que els quatre” magistrats siguin nacional. “L’andorrà no equilibra res”, ha insistit Ensenyat, que ha remarcat, o ha recordat, que Pere Pastor “és de formació molt francesa”, amb la qual cosa té una “visió de vessant nord”. El síndic general ha insistit en el fet que el fet que la candidatura de Pastor aparegués de forma “molt prematura” i fes el consens gairebé d’immediat “ja no va donar peu” a cercar altres plausibles candidats.