Última campanya d’intervenció a la farga del Madriu amb el repte d’impulsar-ne la difusió

El mateix dia que es compleixen els 20 anys que la vall del Madriu va ser declarada patrimoni de la humanitat per part de la Unesco el ministeri de Cultura i la comissió de gestió de la vall donaven a conèixer l’última fase d’intervenció a la farga. La quarta i última si no hi ha sorpreses d’última hora que Codina pràcticament descarta. “Que surti alguna cosa nova jo ja no m’ho crec, tot i que un arqueòleg et diria que sí perquè ells sempre esperen trobar alguna cosa més”, reconeixia al final de la presentació, afegint que amb el coneixement que es té actualment “és suficientment gran i ample perquè a nivell territorial hem fet més de 800 metres quadrats d’excavació”. La resposta, però “ja ens la dirà el jaciment”, conclou. Amb tot, no ha amagat que cada any han anat sortint “sorpreses” i per tant, “l’arqueologia ha parlat i tenim les primeres dades d’interpretació del jaciment fiables. Fins ara pensàvem, ara podem afirmar”. I què ha explicat fins ara? “Que la farga catalana, des que s’implanta, al voltant del 1700, i fins al seu final, ha tingut una evolució molt important que sempre havia passat desapercebuda”. I al Madriu, justament, s’hi pot veure tota l’evolució, “des de la primera fase de la farga catalana fins a tenir dues fàbriques que treballen conjuntament per el mateix producte”. Els tècnics hi han trobat també vestigis de dues cases, una del segle XVIII i l’altra del XIX. Aquesta darrera, a més, s’ha revelat com “una autèntica casa pairal a 2.000 metres d’alçada”, ha destacar Codina. Inclou dos forns de pa, una cambra, una sala d’estar i que donava servei a tota la gent que es movia per la vall, tant pel ferro com pastors i ramaders. Es creu que la clientela podia superar les 100 persones perquè els dos forns junts permetien fer entre 70 i 80 pans en cada cuita. “Si només tinguessis 5 obrers no hauries fet això”, per tant, “ens trobem davant d’una botiga-fleca com l’hauríem tingut al fons de vall”. I quines són les actuacions per al 2024? “Aquest any hem d’acabar”, ha sentenciat el tècnic de Patrimoni i director del projecte, detallant que s’actuarà sobre els canals que servien per alimentar d’aigua la farga i el martinet; també s’han de restaurar les dues cases detectades i es té el “repte tècnic” de recuperar les estructures dels forns de pa. Codina ho veu complicat, però no ho descarta del tot. Seria tot un èxit que el visitant ho pogués veure amb tota la seva esplendor. A més, per fer els baix forn no es podrà utilitzar argila, sinó que se substituirà per morter de calç. També caldrà restaurar tot l’entorn del jaciment per tornar-li el seu estat inicial. Pel que fa a l’arqueologia, els treballs se centraran en diversos edificis agropecuaris que comparteixen espai amb la farga i que el seu estudi ha de permetre aprofundir en el coneixement de l’ocupació de l’espai anterior a la siderúrgia. Finalment s’instal·laran els senyals del circuit d’interpretació de la farga. De fet, alguns ja hi són, però és un treball que ha de culminar perquè l’altre gran repte que quedarà per davant serà fer-ne divulgació i impulsar-ne el coneixement. Bonell ha explicat que la gent ha de poder “accedir i entendre” tot allò que s’ha trobat en el jaciment i per tant, també cal pensar què fer amb tots els objectes que s’han recuperat i com fer-los accessibles per a tothom, tinguin condició física per arribar fins a la farga o no. La borda que es va comprar l’any passat amb el comú d’Escaldes pot ser una opció? Bonell no ho ha descartat però ha insistit que és una reflexió i un treball que faran conjuntament amb el comú d’Escaldes-Engordany.