Un atracador “en un estat desastrós”

Durant el judici, el processat ha deixat clar des d’un primer moment que volia evidenciar que, aquell dia, el seu estat mental estava alterat. I influiria el fet que durant la seva vida havia estat consumidor habitual de cànnabis i feia dies que no havia fumat res sumat a una barreja excessiva de medicaments -per sobre del que li havia receptat una setmana abans un metge- i alcohol. De fet, ha assegurat que tant a casa com de camí a la benzinera va vomitar en diverses ocasions. Tampoc ha negat els fets. La versió de l’home ha coincidit fil per randa amb la dels dos dependents de l’estació de servei. Va entrar, els va amenaçar amb el ganivet, de 21,5 centímetres, i els va exigir els diners de la caixa. En un primer moment, ha reconegut una de les víctimes de l’atracament, no s’ho va creure. “Vaig pensar que era una broma i vaig estar una estona mirant-li als ulls a veure si reconeixia qui era”, ha arribat a explicar. Posteriorment, va tenir clara consciència del que estava patint i va donar els diners -415 euros-. També ha relatat com, posteriorment, li va entrar por i va estar un temps on li costava quedar-se sola a la botiga. [related:articles:1] Un cop atracada la benzinera, el processat va marxar. Va anar casa, es va dutxar i després va anar a buscar la marihuana. S’hi va gastar uns 150 euros. Era el material que tenia al seu pis quan la policia el va anar a buscar. Tot arran que els seus propis familiars el reconeguessin a les imatges facilitades per la policia i avisessin la responsable de Projecte Vida, Eva Tenorio. Ella va contactar amb la policia, que va procedir a l’arrest. L’home i el seu advocat han assegurat que, quan va sortir de casa, no tenia intenció d’anar a robar. Ha justificat el fet de portar un buf perquè feia fred, la bossa pel fet que havia vomitat prèviament i el ganivet perquè, en un moment, tenia intenció de tallar-se les venes al costat del riu. Va ser, un cop ja al carrer, que “em va venir al cap la idea”. [related:articles:2] A preguntes del seu advocat, ha assegurat que llavors es trobava en un estat “passiu-depressiu”, gairebé sense poder dormir i amb una medicació que, malgrat prendre una dosi més elevada de la prescrita, no solucionava els seus problemes. I és que prèviament havia estat un consumidor empedreït de cànnabis. “Un rere l’altre”, ha afirmat. I feia dies que no en consumia i, per tant tenia síndrome d’abstinència. El lletrat també ha volgut remarcar aquesta situació personal amb els testimonis, com ara els familiars. Tot per poder demanar que, a l’hora de ser condemnat -poc dubte hi ha d’una sentència de culpabilitat- se li puguin aplicar diferents atenuants. “Estava en un estat desastrós”, ha afirmat, tot indicant que “és un jove, com n’hi ha molts, que va començar amb problemes de drogues i alcohol”. Entenia que això s’havia de tenir en compte, igual que el fet que la policia l’acabés trobant gràcies a l’avís de la família. Per això, ha reclamat que, tot i que se’l consideri culpable de dos delictes (robatori amb arma i port d’arma il·legal), la pena imposada sigui tot just de 18 mesos ferms. [related:articles:3] La fiscalia, en canvi, no ha amagat que considera que cal ser exemplar amb la sentència. De fet, des del ministeri públic s’ha considerat que no es pot aplicar cap atenuant. En el cas de la col·laboració amb la policia, ha defensat que no va ser el processat qui es va entregar sinó que hi van intervenir tant els seus familiars com Projecte Vida. Pel que fa a l’estat suposadament influït per alcohol, abstinència i medicaments, es considera que “no queda acreditat”, a banda de recordar que “patir drogodependència no pot ser atenuant”. A la vegada, ha argumentat que no es pot parlar d’una acció sense violència. Al contrari, va “intimidar dues persones amb un ganivet de 21,4 centímetres”. I ha recordat que “la jurisprudència diu que no importa que no s’hagi posat en perill directe la dependenta, sinó que hi hagi un nexe de causa entre arma i robatori”. Per això, considera que la condemna ha de ser dura. Demanda, de fet, set anys de presó, dels quals quatre ferms. Els altres tres s’haurien de commutar per l’expulsió durant quinze anys. A banda, sol·licita una indemnització de 3.000 i 5.000 euros per als dos treballadors de la botiga, respectivament.