Una confusió de dates que podria haver sortit cara

Tot arrenca el 23 de juliol del 2021. El ministeri de Justícia i Interior va emetre l’ordre d’expulsió. Era d’una durada d’un any i se la van notificar el 12 d’agost. L’any següent, l’home va deixar clar que tenia intenció de tornar al país i va contactar amb la seva gestora. Ella va fer la gestió amb la policia i aquesta li va indicar que a partir del 23 de juliol del 2022. Dies més tard, el 2 d’agost, el processat i ara absolt va entrar a Andorra i va dirigir-se al servei d’Immigració per demanar un permís de temporada d’estiu. L’home va ser detingut al mateix servei d’Immigració, on s’havia presentat tot convençut que no estava cometent cap il·legalitat; hi era allà per demanar un permís de temporada d’estiu Allà, quan es va identificar, va ser detingut immediatament. El motiu? L’ordre d’expulsió, en realitat, finalitzava el 12 d’agost, quan es complia un any de la notificació. Per això, es va iniciar contra ell un procediment penal, tot acusant-lo d’un delicte de desobediència greu a l’autoritat. El cas va arribar a Corts i l’home va ser absolt. Es donava per bona l’explicació: ell va entrar al país perquè, prèvia consulta, la policia li havia proporcionat una informació errònia. La fiscalia, però, va recórrer. A l’entendre del ministeri públic, calia condemnar-lo. Considerava que “disposava de tota la informació per conèixer quan finalitzava l’ordre d’expulsió”. El Superior, doncs, va tornar a analitzar l’afer. I, en aquest cas, es valida la sentència prèvia. En aquest sentit, és clau el fet que la gestora del processat “contactà telefònicament amb un agent de policia per preguntar-li quan s’acabava l’ordre d’expulsió”. El mateix agent va reconèixer aquesta conversa. I aquest li va dir, erròniament, el 23 de juliol. Per tant, com indicava Corts, “quan entrà al Principat, ho va fer amb el convenciment que podia fer-ho, incorrent en un error sobre la il·licitud de la seva conducta i que, a més, l’erro va ser invencible perquè va adoptar totes les mesures necessàries per assegurar-se que podia entrar de forma legal”. En la seva resolució, el Superior recorda que el Codi Penal parla del concepte “error de prohibició” i que aquest “consisteix en la creença equivocada que l’actuació que es du a terme és lícita”. I, en aquest cas, s’entén que l’home “va demanar l’assessorament que li era exigible”. És a dir, preguntar a la seva gestora per la data a partir de la qual podia tornar al país. I això suposa “una comprovació suficient perquè aquell va poder fonamentadament suposar, sense altres comprovacions, que la indicació que li va donar era correcta”. A banda, també es posa en relleu que, al final, hi havia “pocs dies de diferència” entre el dia del retorn i el de finalització de l’ordre d’expulsió. Per tant, s’apunta que “es va tractar d’un malentès o una confusió sense cap mala intenció”. Així doncs, la sala penal del Superior desestima el recurs de la fiscalia. D’aquesta forma, es referma l’absolució del processat que, tot s’ha de dir, segur que va passar per moments delicats per culpa d’aquest error.