Veneçuela manté que si no pot ser part en una derivada del ‘cas BPA’, Govern tampoc ho hauria de ser

La Justícia andorrana ha denegat la presència de l’Estat veneçolà com a part en la causa penal al·legant que un Estat tercer no hi fa res, en una causa andorrana, que seria una intromissió en els interessos d’un país sobirà alhora que recorda que hi ha mecanismes de cooperació internacional que permeten mantenir una adequada relació entre estats i exposa que PDVSA, que és una societat estatal i pública com s’ha dit, sí que està representada en la causa i, per tant, els seus interessos ja estan defensats. Però la Procuradoria general de la República Bolivariana de Veneçuela, representada a Andorra pel despatx Rascagneres, insisteix en què vol ser part directa del procés. I per això ha fet un incident de nul·litat a la decisió del Tribunal de Corts en què li denegava la presència en la causa. Veneçuela considera que se li està vulnerat el dret a la jurisdicció i al·lega, entre altres coses, que si Veneçuela no pot ser part d’una causa relacionada amb el ‘cas BPA’, el Govern d’Andorra tampoc no pot ser part, com sí que ho és, en la causa general del mateix cas. Tot plegat és kafkià si es té en compte que la representació del Govern, al seu dia, no va obrir la boca davant la petició veneçolana per posar el nas en els afers judicials andorrans. També s’han queixat en moltes ocasions antics responsables de BPA del fet que de diners de PDVSA en van passar per moltes altres entitats andorranes, com algunes de les filials, per exemple, de Crèdit Andorrà i contra aquestes mai no s’ha obert cap procés. [related:articles:1] Però l’argumentari de Veneçuela a través de l’advocat Benjamí Rascagneres no té elements per deixar perdre, partint de la base que es defensa que es tracta d’una circumstància complexa. “L’argumentació del tribunal és certament sorprenent i, alhora, contradictòria: afirma que l’Estat veneçolà no podria constituir-se com a actor civil d’acord amb les normes de dret intem sinó que hauria d’emprar mecanismes de dret internacional però, al mateix temps, no objecta cap dificultat a què l’Estat andorrà sí pugui fer-ho en el marc d’una altra causa. Aquesta distinció no resulta lògica, ni raonable i no respon a una argumentació jurídica coherent”, manté l’escrit de nul·litat de la representació veneçolana. I afegeix que “cal recordar que en el marc de tot procés penal l’Estat andorrà sempre es representat pel ministeri fiscal el qual, mes enllà de la legalitat, vetllarà igualment pels interessos de 1’Estat del qual depèn directament. Si apliquéssim el raonament d’aquest tribunal al cas BPA en què Govern s’ha personat, hauríem de concloure necessàriament que la seva constitució no és conforme a dret i que els seus interessos ja es veuen degudament i plenament representats pel ministeri fiscal”. Per tant, i a sensu contrario, si Veneçuela no pot formar part d’una causa penal a Andorra, que segons la seva representació lletrada significació que l’Estat ‘chavista’ se sotmet a la legislació i els tribunals andorrans, tampoc el Govern del Principat podria estar a les causes de BPA perquè, assegura la procuradoria general veneçolana, la jurisprudència internacional no fa diferències entre estats propis i països tercers.