Xantatge o venjança?

La segona sessió del judici ha servit perquè totes les partís presentin les seves conclusions. Poc han canviat malgrat les hores llargues de vista d’aquest dimarts. Per a la fiscalia i l’acusació particular, efectivament, hi hauria hagut un xantatge. Per a les defenses, no. I, per tant, ara la pilota queda a la teulada del Tribunal que haurà de valorar diferents aspectes que s’han posat sobre la taula. [related:articles:1] Per al ministeri públic, ha quedat acreditat que mare i lletrada van “acordar fer accions per tirar endavant aquest pla”, que consistia a demanar una quantitat elevada de dinars a l’home que havia abusat de la menor. Si no, es presentaria denúncia. En canvi, si acceptava pagar -100.000 euros per a la dona i 100.000 per a la filla- es donaria l’afer per “tancat” o es “minimitzaria”. I la fiscalia ho ha argumentat esgrimint diferents elements: les declaracions de l’home i la dona, que haurien explicat que el seu advocat -representant a l’acusació particular- els hauria transmès el contingut de la reunió on, presumptament, la lletrada processada hauria fet la proposta; les explicacions d’una policia que, quan agafava la denúncia de la mare, hauria escoltat com aquesta assegurava que la feia perquè l’autor dels abusos es negava a pagar -prova que s’ha demanat anul·lar, via qüestió prèvia, des de les defenses-; o la carta enviada per la professional del dret. La fiscalia demana 18 mesos condicionals per a totes dues processades, a banda de la inhabilitació pel mateix temps per a l’advocada; l’acusació particular vol un càstig més sever per a la mare de la menor abusada: dos anys, dels quals un ferm En el seu cas, ha mantingut les penes inicialment reclamades, amb un petit canvi. Igualment, es considera que cal declarar totes dues processades culpables d’un delicte de xantatge i sol·licita 18 mesos de presó condicional. A banda, entén que la lletrada ha de ser inhabilitada durant el mateix temps, reduint la petició inicial de cinc anys. També entén que han de ser condemnades l’advocat de l’acusació particular. Com s’ha dit, va ser un dels protagonistes d’un dels fets claus del tot el cas: la reunió amb la processada. La seva versió no s’ha pogut escoltar al judici. Al llarg de la seva exposició, ha titllat de “contradictòries i absurdes” algunes de les explicacions donades per la mare a l’hora de justificar el perquè es fa trigar més de dos anys a anar a la policia. També ha posat en relleu que, prèviament, fins a tres lletrats van refusar portar l’afer. “Alguna cosa no funciona”, ha indicat. I, sobre la denúncia ha fet una referència, com a mínim curiosa. “Es podria haver fet i després intentar negociar”, ha assegurat i ha recordat que “a Espanya acaben d’absoldre Manos Limpias d’un cas similar perquè, justament, primer va presentar querella”. Més enllà d’això, també ha defensat que cal tenir en compte els comentaris fets davant la policia per la mare. Aquests, ha argumentat, són perfectament vàlids. Al seu entendre, carregant contra la mare, aquesta va actuar “enrabiada perquè creia que aconseguiria amb facilitat els 200.000 euros i el pla no va funcionar”. També ha criticat que la seva companya de professió no hagi volgut explicar res de la reunió entre els dos acollint-se al secret professional. Aquest, ha apuntat, “té una excepció que és quan se’ns acusa d’un delicte; no tenim l’obligació de sacrificar-nos”. En aquest sentit, ha afirmat que “la conclusió és que, en aquest cas, la veritat la perjudica”. L’acusació particular ha reclamat una pena més dura per a la mare que per a la lletrada. De fet, fins i tot vol que hagi de complir un temps a la presó. Així, ha sol·licitat que se la condemni a dos anys, dels quals un ferm. Pel que fa a l’advocada, ha assegurat tenir “dubtes” de si la seva forma d’actuar va ser “imprudent” però no voluntària. Per això, ha demanat una pena tot just de sis mesos d’arrest condicional i, en aquest cas, no reclama que sigui inhabilitada. POSICIONS CLARAMENT ENFRONTADES Totes dues defenses, en canvi, han reclamat l’absolució de les seves clientes. En certa forma, entenen que el procés que se segueix contra elles és una mena de venjança per part de l’abusador condemnat. La lletrada de l’advocada processada ha iniciat la seva exposició incidint novament en la qüestió prèvia per demanar la nul·litat de les declaracions de la policia. Entén que a la mere, “quan diu alguna cosa per la qual s’entén que pot ser imputada, se li haurien d’haver llegit els drets” i, de fet, ha posat en relleu que la mateixa agent “va reconèixer a la vista que potser es va equivocar”. Paral·lelament, també ha volgut recordar declaracions fetes per l’advocat de l’acusació particular durant la instrucció del cas. I llavors, ha recordat, ell mateix, com els exdegans del Col·legi, havia admès que la carta enviada al seu client “era habitual”. En canvi, al judici, sí que parla d’un escrit que preparava un xantatge. “Si és preparatòria d’un delicte, ens haurien de tancar a tots”, ha apuntat. També ha defensat la decisió de la seva clienta de no parlar de la reunió amb el seu company de professió: “trencar el secret professional comporta greus sancions; què ha de fer? Parlar perquè la inhabilitin o no parlar i que també la inhabilitin?”. [related:articles:1] Sobre el temps que va trigar la dona a portar l’afer a la policia, ha insistit que el motiu principal va ser preservar la salut de la nena abusada. “Passa per davant de tot”, ha afirmat. També s’ha demanat d’on surt la xifra de 200.000 euros, tot indicant que en cap cas figuraven als informes pericials fets sobre la menor i la seva clienta. I, també, ha deixat clar que ni l’autor dels abusos ni la seva dona es van sentir “amenaçats” per la suposada petició de diners. “Com hi pot haver un delicte si no van tenir por?”, ha demanat. La vista continuarà aquesta tarda amb la darrera intervenció de les defenses, la de l’advocada de la mare de la nena. Posteriorment, es tancarà amb la darrera paraula per part de les dues processades. -seguirà ampliació-