Xifren en 150 els treballadors peruans víctimes d’abusos durant els darrers mesos

El representant del col·lectiu de peruans al país no amaga la seva indignació amb tot l’afer. De fet, va en augment, ja que, segons passa el temps, es comprova l’abast dels abusos i el nombre de compatriotes que els han sofert. I que, alerta, en alguns casos els segueixen patint, ja que hi ha persones que, un cop destapada la situació a Andorra, van ser traslladades però no de retorn al seu país sinó a Portugal. En tot cas, el càlcul que es fa és que, al llarg dels darrers mesos, fins a 150 treballadors haurien viscut aquesta situació. “Se’ls cobrava entre 5.300 i 7.000 sols per portar-los”, recorda. Això, al canvi, serien entre 1.500 i 1.700 euros. I molts d’ells, apunta, “per pagar es van endeutar”. Per això, hi ha encara alguns afectats, al tomb d’una desena, que es troben buscant feina al país per poder regularitzar la seva situació. Ara s’han traslladat a l’Alt Urgell on han trobat allotjament més assequible, però la idea “és quedar-se aquí, justament, per poder retornar aquests diners”. [related:articles:1] En aquests casos, han pogut rebre suport econòmic de familiars del Perú. Altres persones, però, no han tingut aquesta sort. Castillo no amaga la seva indignació quan recorda algun cas concret que ha conegut directament. “Aquí hem tingut gent desesperada, que gairebé han hagut de mendicar. S’ha atemptat contra la salut d’aquesta gent i alguns han arribat a estar desesperats psicològicament”, denuncia. El president de l’associació considera positiva la implicació del govern peruà en l’afer, després de les reunions mantingudes tant amb representants de l’executiu andorrà com amb el Raonador del Ciutadà. En canvi, més escepticisme hi ha amb l’efecte que puguin tenir les sancions imposades, que ja sumen més de 100.000 euros entre quatre o cinc empreses, segons va informar el ministre portaveu, Guillem Casal, el dimecres. Castillo remarca que no n’hi ha prou. En primer lloc, perquè considera que, en tota aquesta situació, cal anar molt més enllà d’una infracció administrativa. Remarca que, al seu entendre, també hi ha “responsabilitats penals” entre els gestors de les empreses que han fet aquestes pràctiques. Així, considera que, per exemple, s’han fet signar “contractes fraudulents” que, posteriorment, no reflectien la realitat de les condicions de treball. I, en segon terme, considera que “la solució no és la multa sinó que això no torni a succeir, que es faci tot el que faci falta perquè no es repeteix, perquè ja no és el primer cop”. A més, lamenta que “ells guanyen molt més que aquests 100.000 euros” i apunta la preocupació pel risc que “segueixen traficant amb la gent a un altre país”. Castillo reclama que “això s’ha de tallar controlant bé el tipus d’empresa que ve a treballar aquí”.