Obligatorietat d’educació fins als 18 anys, però amb diferents propostes a nivell formatiu des dels 16, “perquè es puguin combinar amb el món laboral”. D’aquesta manera, es dona cert suport a allò que ja havia traslladat la ministra d’Educació en funcions, Esther Vilarrubla. Per la seva banda, Pallarés ha explicat que a partir dels 16 anys es troba amb un “forat” on l’accés al món laboral és molt complex i on no es tenen encara “habilitats professionals”. Per tant, el que es planteja és donar un suport, fer com una mena d’acompanyament. “Pot ser un suport en el sentit que quan es comencin a treballar i vulguin estar dins del mercat laboral, però que tinguin un acompanyament de formació per poder assolir les habilitats necessàries, com a mínim fins als 18 anys”, ha assenyalat Pallarés. Aquesta proposta, que és un seguiment de què ja s’ha plantejat, es genera també amb cert retorn per part de les famílies, des de les quals es trasllada que hi ha molts nens que no volen estudiar o, en tot cas, que consideren que no ho necessiten per a la professió que volen exercir. Seguint aquesta línia, i tenint en compte les noves professions que han sorgit els darrers anys i que sorgiran en els pròxims, Pallarés ha explicat que “la part formativa s’ha de poder adaptar a aquests canvis globals, això implica fer certs canvis i això es pot fer combinant la part laboral i tot l’aspecte més educatiu”. De fet, es planteja incloure noves formacions professionals, sempre amb el retorn del teixit empresarial i de quines són les noves demandes que van sorgint al món laboral. Amb les empreses també s’hauria de fer una feina per tal de millorar els programes de pràctiques. Un altre puntal de la proposta d’educació és l’estudi dels canvis en el plantejament de les beques que s’atorguen a ensenyament superior. Pallarés ha especificat que, en el cas dels ajuts per moure’s a l’exterior, “és un import considerable i l’aportació es paga molt a posteriori i, per tant, les famílies acaben desenvolupant un import inicial important, i s’hauria de mirar la manera de reduir els terminis”. En general, Acció creu que “el primer any serà més difícil”, però que hi ha diverses vies de millora per poder donar aquestes beques “i que sigui una ajuda real per a aquests estudiants i per a les famílies”. Així mateix, des d’Acció també s’ha treballat en la millora de patis, “perquè siguin més amables i que es vinculin amb la interacció més social”. Pallarés ha assegurat que aquest punt és important, perquè pot tenir incidència en el fet de treballar les competències emocionals. Per últim, els menjadors també entren en el focus del programa, no únicament pel preu, sinó també per millorar l’oferta per a certes al·lèrgies alimentàries, com la celiaquia. En aquest cas, a més, també pot suposar un augment de la despesa per a les famílies.