Una Pasqua amb menys mones i més cares

El Diumenge de Pasqua és un dia especial per a totes les famílies, especialment per les que tenen nens i nenes. Passejant pel centre d’Andorra és habitual veure als pares, mares, avis i àvies fent llargues cues a les pastisseries i xocolateries, o portant una safata en braços camí cap a casa. És dia de dinar junts, de desempolsar els taulells i de tornar a recordar batalletes tot esperant l’arribada de les postres, on aquesta vegada el dolç i la xocolata seran el mínim comú múltiple de totes les taules. Les mones i els ous de Pasqua fa anys que s’han convertit en el reclam més important de la Setmana Santa. Tot i això, amb el pas del temps, les vendes pugen i baixen, depenent de la situació econòmica de cadascú o el context en el qual s’estableix aquesta celebració. Per exemple, durant la pandèmia, la facturació es va reduir en grans quantitats. Els anys següents va créixer, i aquest any s’ha tornat a nivells més baixos. Els pastissers ho atribueixen a dos motius. Per una banda, és degut a l’encariment dels ingredients, que acaba repercutint en el preu final de la mona, i l’altre motiu implicaria un cert augment de residents que celebren la Pasqua fora del Principat. “L’any passat vam vendre més. Hem notat que enguany ha estat més fluix. No només pel que fa a les mones, sinó també amb la gent. S’ha notat que ha marxat molta gent del país. Tant a cafeteria com a vendes ho hem notat”, expliquen des de l’Art i pa d’Andorra la Vella. Ous de tot tipus, fins i tot amb l’escut de l’Andorra. Als establiments de Sucre i Salat també reconeixen que “altres anys va ser més fort, doncs la pujada de preus ha repercutit en tot: als supermercats, a les botigues… La gent ha d’estalviar”, comenten les dependentes. A més, asseguren que el fet que la festivitat hagi caigut en un cap de setmana de final de mes també fa que cadascú miri per la seva butxaca a l’hora d’escollir: “El més buscat és el que surt més a compte. La gent no vol un ou de Pasqua que valgui 70 euros, en canvi, sí que compren una mona que en valgui 10”, expliquen sobre com els està anant aquest diumenge. A les parròquies més petites hi ha hagut més afluència de residents. Almenys així ho han notat a la fleca Font, que té una botiga a Ordino i una altra a Andorra la Vella: “Aquí hem venut més per encàrrec, en canvi, a Ordino pots comprar-les al moment i n’hem venut tres vegades més que no pas aquí. Aquí la gent habitual ja les tenia encarregades”. Pel que fa a les preferències dels clients, des del gremi asseguren que la mona més buscada és la tradicional, la de briox, de forma arrodonida i coronada amb ous durs. “S’han venut molt les figuretes, i les mones també, però les més exitoses són la típica de mantega o de napolitana, que porta massini, nata i trufa”, reconeixen. És una tradició que, per molt que tingui alts i baixos, mai s’acabarà: “És una diada que la gent gasta pels nens i se seguirà venent durant tot el dia”, conclouen els pastissers.