“El silenci no és una arma de combat”

Cañada ha titllat de “xacra” els abusos sexuals i ha assegurat que si “és una problemàtica sempre condemnable, exercir-la sobre menors és encara més abominable”. El Raonador ha mostrat el seu compromís en ser proactiu en la protecció de la infància. “Protegir i acompanyar”, ha dit. I com es pot conjugar tot plegat amb el fet de no contribuir a la revictimització de les víctimes però, alhora, poder oferir “una informació veraç”. La psiquiatra i excap del servei de Salut Mental del SAAS Gemma Garcia Parés, director del seminari, ha fet una pinzellada amb dades tot recordant que majoritàriament les víctimes són dones alhora que molts dels agressors són homes de l’entorn mateix de la persona que acaba sofrint els abusos. “En un 70% dels casos la violència sexual és perpetuada per algú de la mateixa família”, ha afirmat Garcia Parés donant tot un seguit de dades globals abans de convertir-se en una de les ponents de la primera taula de debat. Moderada pel periodista Josep Puigbò, han pres la paraula en aquesta primera taula rodona la psicòloga de l’hospital de Sant Pau Mireia Forner, especialista en el treball de reparació del dany causat per la violència sexual; el sociòleg i director del que s’havia conegut històricament com el CRES, Joan Micó; i el periodista especialitzat els darrers anys en investigació d’assetjaments Albert Llimós, a banda de la citada Gemma Garcia. Micó ha repassat les dades ja sobradament conegudes de l’estudi fet per l’Unicef sobre l’ús de les pantalles o l’acumulat de xifres nacionals fins al 2022, que també han estat exposades a bastament. Forner, la primera en fer l’exposició en el marc de la taula rodona, ha destacat que la violència sexual és “un problema de salut pública, és un problema social i un problema legal” i ha assegurat que “la violència sexual fa emmalaltir”. En aquest sentit, ha ressaltat un estudi recentment publicat en una prestigiosa revista científica i fet a Austràlia però que per la seva potència és força extrapolable i que posa en relleu que “entre un 20 i un 40% dels casos de trastorns de la salut mental tenen a veure amb maltractaments en la infància” haguts prèviament. La psicòloga de Sant Pau ha remarcat la importància del “procés de revelació” i com d’important és “la revelació”. És a dir, que una víctima decideixi fer el pas d’explicar el que li passa o li ha passat. Quan algú es disposa a fer aquest pas, ha dit Mireia Forner, “se l’ha de validar, se l’ha d’acompanyar”. Una manera de fer que, en certa manera, ha compartit Albert Llimós quan ha assegurat que quan s’està davant d’una víctima s’ha de ser “més activista que periodista” per poder escoltar i no contribuir a qüestionar i, per tant, a què faci marxa enrere o es pugui revictimitzar la víctima. -seguirà ampliació-