Andorra la Vella posa fil a l’agulla per donar vida al terreny del Ribaló

Així ho ha explicat a Altaveu el cònsol major de la parròquia, Sergi González. El mandatari recorda que era un punt inclòs en el programa electoral amb el qual la coalició es va presentar i va guanyar les eleccions comunals el passat desembre. Més concretament, es prometia la voluntat “d’optimitzar l’ús del terreny comunal del Ribaló, entre els carrers Gil Torres i Roureda de Sansa”, sempre, això sí, “adaptant-se a les capacitats d’inversió econòmica del comú” i apostant per “projectes necessaris per al barri i la parròquia”. La parcel·la és de propietat pública des de l’any 2006. Es va comprar per 9,1 milions d’euros i, en el seu dia, amb Francesc Xavier Mora al capdavant, es considerava un lloc idoni per impulsar infraestructures com ara pisos socials o un aparcament. Tot va quedar aturat i al calaix pel canvi d’equip de govern i, sobretot, per l’esclat de la crisi financera. Des de llavors, el terreny ha quedat infrautilitzat. Tot just un berenador i, actualment, un lloc d’esbarjo per a gossos. Usos, no es pot negar, poc adients per a un terreny que va tenir un cost tan elevat. L’actual majoria vol canviar aquesta situació. Per fer-ho, però, cal tenir en compte un punt clau: el fet que la parcel·la es troba en una zona on exigeix risc geològic, com es va evidenciar amb el despreniment d’ara fa unes setmanes. Per això, abans de definir quin ús se li pot donar, cal determinar quines proteccions són necessàries. I per tenir aquesta informació, es considera que el més adient és desenvolupar urbanísticament la parcel·la. És a dir, fer un pla parcial, com a propietari del terreny. Serà aquest treball el que determinarà més concretament quins riscos existeixen i quines actuacions calen per garantir la seguretat. I, sobretot, quin cost poden tenir. Ara, la corporació ha engegat el concurs que ha de permetre triar l’equip especialitzat que ha de fer tot el treball que, entre altres, haurà d’incloure un estudi geològic i geotècnic, un de riscos naturals per caiguda de blocs, allaus, arrossegalls o hidràulic, el mediambiental i també un d’impacte acústic. S’espera que, un cop adjudicat l’encàrrec, estigui enllestit en un termini de quatre mesos. A partir d’aquí, com succeeix amb tots els plans parcials, haurà de passar una sèrie de tràmits com ara l’exposició pública o la validació per part de la comissió tècnica d’urbanisme. A partir d’aquí, serà quan el comú podrà plantejar quin futur li vol donar a la parcel·la.