L’ampliació de l’abocador de la Rabassa comportarà la tala de més de 5.000 arbres

Sant Julià ja té el vistiplau de Medi Ambient per ampliar l’abocador de terres de la Rabassa. Així ho ha respost el titular de la cartera ministerial, Guillem Casal, a les preguntes formulades pel conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, i que ha sortit publicat al Butlletí del Consell Genera. Indica que l’informe favorable va ser tramès el passat 10 d’agost després que el comú hagués aportat diferents complements d’informació requerits referents a la categoria de l’abocador, uns plànols del projecte, un mur de maçoneria projectat, diversos aspectes d’avaluació d’impacte ambiental o el trànsit diari de camions. Sobre aquesta darrera qüestió, el comú ha fixat la circulació entre 8 i 12 diaris. Aquesta dada, indiquen, “es comunicarà a l’empresa en el moment de l’atorgament de l’autorització amb l’objectiu de mantenir la seguretat viària de la carretera de la Rabassa i limitar les molèsties als nuclis habitats per on hagin de circular”. Casal toca una mica la cresta al cònsol major, Josep Majoral, per haver realitzat l’exposició pública del projecte d’ampliació sense tenir l’informe preliminar favorable. El comú no determina la durada objectiva exacta dels treballs perquè depenen de molts factors externs i cada fase dependrà de les terres que arribin a l’abocador L’ampliació tindrà lloc al nord-est de l’actual instal·lació i afecta una superfície de 44.380 metres quadrats de terreny forestal classificat com sòl no urbanitzable de titularitat comunal. Al sud-oest limita amb l’àrea d’activitats de la cota 1600 de Naturland i al nord-est i sud-est amb la CS-130. En aquest sentit, el titular de la cartera explica que el comú preveu dur a terme l’ampliació per fases. La primera “comprèn la construcció d’un mur de maçoneria de sosteniment de terres, al nord de la parcel·la, que tindrà uns tres metres d’alçada vista i 274 de llargada. En les diferents fases del projecte es procedirà a l’ompliment de terra i pedres i, segons el darrer complement d’informació del 8 d’agost del 2023, es preveu un total de 200.328,99 metres cúbics entre la fase inicial de condicionament dels accessos i les tres fases d’ompliment”. Finalment, la fase 4 preveu la restauració ambiental que s’anirà executant a la finalització de cada fase, al llarg i ample de tots els talussos per restaurar. Des de la corporació, es manifesta que, “segons l’Avaluació de l’impacte ambiental del març del 2023 es preveu una durada de dotze mesos per a la fase inicial i una primera part de la fase 1, però no es determina la durada objectiva exacta del projecte complet atès que dependrà de molts factors externs i el condicionament de cada fase dependrà de les terres que arribin a l’abocador”. MÉS DE QUATRE HECTÀREES AFECTADES El document identifica i avalua els possibles impactes derivats del projecte sobre el medi. El més important es produirà per l’ocupació del terreny durant els treballs, que suposaran l’eliminació de la vegetació. La superfície a talar i esbrossar serà d’unes 4,26 hectàrees. En total s’ha fet una estimació d’uns 5.178 arbres a talar tenint en compte que hi ha zones on es localitzarà el futur abocador en les que ja s’han efectuat neteges i aclarides. L’avaluació d’impacte ambiental deixa palès, que el projecte no afecta cap mollera ni cap zona especial d’interès fluvial i no s’ha trobat cap espècie inclosa en la Llista Vermella de la Flora d’Andorra. A nivell de soroll i vibracions i qualitat ambiental, es destaca que amb els moviments de terres derivats de l’activitat tindran conseqüències sobre la fauna, flora i els visitants de Naturland. Per mitigar aquests efectes, des del comú de Sant Julià de Lòria es destaca que els plans de restauració i de vigilància ambiental associats preveu una sèrie de mesures preventives, correctores i compensatòries per minimitzar els impactes detectats. D’aquesta manera, la tala i l’esbrossada es farà per fases i fora de l’època sensible per la fauna, amb la revisió prèvia de nius i cavitats. En aquest sentit, es preveu la restauració de les zones afectades mitjançant reposició de la terra vegetal recuperada prèviament, hidrosembra d’herbàcies i plantacions als talussos generats amb diverses espècies arbòries i regs de suport. També s’ha previst limitar el nombre de camions, els horaris i la velocitat, així com la neteja de la carretera d’accés, limitar la presència d’espècies tòxiques que es considerin tòxiques o afavorir el refugi dels rèptils. Finalment, Guillem Casal reconeix que cap comú ha ofert cap terreny alternatiu per poder abocar les terres, tenint en compte que l’abocador del Maià només està obert els mesos de primavera i estiu. En aquest sentit, exposa que la possibilitat que va plantejar l’aleshores ministre d’Ordenament Territorial, Víctor Filloy, que la competència dels abocadors passés a Govern no és senzilla perquè modificar la Llei qualificada de competències dels comuns “no és senzilla”.