‘Reis de les hamburgueses’ però condemnats a pagar 110.034 euros per mal acomiadar un col·laborador

Ara, els dos, de 61 i 55 anys respectivament, han estat condemnats de manera ferma i definitiva a un any de presó condicional com a responsables d’un delicte major de frustració de procediments executius de cobrament. És a dir, per haver maniobrat per situar-se en una posició que, en aparença, els impedia complir amb els seus compromisos. Però més que l’any de presó condicional, el rellevant és que tenen quatre anys per pagar 110.034,01 euros més les despeses processals i els interessos legals escaients al col·laborador que van fer fora de males maneres. I això que durant la vista davant la sala penal del Tribunal Superior van venir a dir que el tenien com un fill. I, de fet, més que treballador, el consideraven soci. [related:articles:1] Però ni per la via civil ni per la via penal no han tingut pes aquestes manifestacions. Tampoc han tingut rellevància algunes de les manifestacions que van fer durant el judici que ara s’ha resolt de forma definitiva. “Hem sigut condemnats per la confiança”, van dir, per exemple, quan els fets, aparentment, demostren tot el contrari, que haurien fet valer la confiança per fer i desfer. “No vaig fer una ocultació de béns, vaig ingressar, van ingressar els diners perquè els necessitàvem”. O “sí que som innocents d’haver comès alguna cosa amb mala intenció”. I encara una darrera perla llançada durant el judici davant el Superior -davant el Tribunal de Corts també n’havien deixat anar unes quantes: “Ni tots els empresaris som tan dolents ni tots els empleats són tan bons.” Però el cert, deixen entreveure els fets analitzats pels tribunals i que es fan constar en les resolucions, per exemple també es van fer maniobres al seu dia per no haver de complir les obligacions amb l’administració. I, després, quan no van tenir més remei que liquidar tributs deguts, per exemple, el que no van fer va ser pagar la quitança pactada amb el treballador. En fi, un cúmul de males praxis. Els dos empresaris mantenen, entre altres, que “hem sigut condemnats per la confiança” i deixen clar que “ni tots els empresaris som tan dolents ni tots els empleats són tan bons” I això que van cobrar en xifres rodones i en un parell de pagaments, 2.100.000 euros entre el 2017 i el 2018 per la venda dels dos negocis d’hamburgueses que funcionaven la part de bé. Se’n van desprendre. I van convidar el seu treballador de confiança a subrogar-se amb els nous propietaris de les hamburgueseries. L’home va preferir mantenir-se a l’empresa de tota la vida i, posteriorment, va pactar la sortida laboral a raó d’un pacte liquidatori de 100.000 euros. Però ja des del primer moment, segons les sentències penals hagudes en el cas i confirmades de manera definitiva aquest dijous, els dos empresaris van fer mans i mànigues per no abonar-li la quitança. El treballador va instar una demanda laboral que encara que no va guanyar en primera instància, sí que va vèncer-la en segona. I aquí rau una de les claus de volta de l’enuig dels dos ara condemnats. Perquè els pagaments rebuts a raó de la venda dels dos negocis d’hamburgueseria van ser anteriors a la resolució definitiva el plet laboral. Certament, van desviar els diners percebuts -via transferència, ingressos o la modalitat que fos- de la societat que era propietària dels negocis venuts -i de la qual havia estat empleat la víctima de l’embolic laboral- a una altra societat de la seva titularitat. Però els tribunals penals consideren que ja des del moment que es va instar la demanda s’havien d’haver aprovisionat les possibles conseqüències de la pèrdua del plet -de fet, en certa manera, ells mateixos havien pactat la sortida del treballador a raó d’una compensació de 100.000 euros que és, més o menys, la condemna actual- i que si es van fer les transferències i els moviments dineraris que es van fer, encara que fos abans, hauria estat per no haver de fer front a les seves responsabilitats. De fet, donen a entendre els tribunals, els ‘reis de l’hamburguesa’ també eren reis d’altres maniobres.