Andorra ‘alimenta’ la Intel·ligència Artificial de material en català perquè pugui fer proves

La titular ministerial ha ressaltat el fet que les propostes que s’han anat fent des d’Andorra “han estat acceptades” no només pels petits països europeus sinó també per altres estats més grans però de similars característiques com Lituània, Estònia o Islàndia. “Hem d’estar atents a l’evolució d’aquesta intel·ligència i treballar-hi de valent”, ha advertit la ministra. Jornades com les que se celebren aquests dilluns i dimarts al Centre de Congressos impulsades per l’Andorra Business i l’AR+I han de permetre “reflexionar”, ha dit Marsol, conscient dels “possibles riscos que s’associen” a la IA. La ministra ha assegurat que la IA genera “una barreja de curiositat, precaució i conscienciació”, i tot reclamant un “ús responsable i ètic”, ha fet un clar per “aprofitar el seu potencial, però fem-ho amb cura per les seves implicacions ètiques i socials”. Marsol ha recordat que aquesta mateixa setmana s’ha aprovat el codi ètic d’Andorra sobre la IA, que es publicarà aquest dimecres al BOPA i que imposa certes obligacions o prerrogatives tant al sector públic com al sector privat. Justament, com recordava a la sortida de la conferència inaugural de les jornades Inntec al costat del secretari d’Estat d’Empresa, Marc Saura, no es pot pas saber quantes empreses del país treballen amb IA. Però sí que s’hauria de saber a mig termini atès que el codi en qüestió imposa l’obligació d’haver-se de registrar si s’usa aquesta tecnologia. Abans que Conxita Marsol prengués la paraula, ha estat el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, qui ha donat la benvinguda als assistents. I ho ha fet a través d’un avatar creat a través d’IA, justament. Amb l’Emma com a assistent, i cinc minuts comptats d’intervenció, ha volgut obrir el debat sobre si és un producte adequat o no. I, en tot cas, González, ja sense avatar, ha deixat clar que “les administracions hem d’estar a l’aguait”. També el director general de FEDA i president d’Actinn, el clúster de tecnologia i innovació, Albert Moles, s’ha referit al “repte que tots tenim”, en relació amb la IA i considera aquesta eina com un element que pot ser transcendental “en un moment en què Andorra encara necessita més la diversificació econòmica”. RECONEIXEMENT I CONFERÈNCIA Després dels parlaments inaugurals, Marsol i Moles han lliurat un xec de 4.500 euros a l’empresa Zeno Quantum, establerta a Andorra, però també a Espanya i l’Equador, i en vies de fer-ho en altres països tant de l’Amèrica Llatina com d’Europa com a empresa més innovadora pel seu projecte MeOrienta, un programa que ajuda, amb tecnologia, els estudiants a com encara el seu futur. Després ha estat la doctora en informàtica i professora de la UPC Núria Castell qui ha impartit una primera xerrada sobre els usos i abusos de la IA generativa. Castell ha posat de relleu com d’ajuda pot ser la tecnologia esmentada, però després de fer un repàs històric per explicar d’on ve la IA, amb els orígens des de mitjan segle passat, també ha advertit dels riscos i les deficiències. La doctora en informàtica ha recordat que la IA “té capacitat creativa” i, per tant, “s’inventa coses” i ha ressaltat que “no és tan intel·ligent” com es vulgui fer creure. En definitiva, pot ser una molt bona eina i, en alguns casos, anar més enllà d’on arriba l’humà, però també ha deixat clar que “hem de vigilar i no ens hem de creure tot el que el sistema genera”. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]