Un codi de conducta homologable però “flexible” a la realitat andorrana

L’acte ha servit per apropar als parlamentaris els detalls de la normativa, aprovada el desembre del 2022. Es tracta, ha posat en relleu Bayona, “d’una peça més en un entramat” clau per garantir “les polítiques de transparència” essencials en qualsevol ens públic. Indica que “són regles d’integritat, de comportament i d’incompatibilitats”. Un text que, remarca, “s’alinea” amb els existents a altres cambres legislatives. Entre elles, la que l’expert considera “referencial”: la del Parlament Europeu, que l’ha desenvolupat “bastant a fons”. Bayona no nega que, a Andorra, hi ha una especial peculiaritat: la mida del país. “És una realitat que pot condicionar en ser un lloc petit on tothom es coneix i on les relacions són més estretes i conegudes”, ha admès. Ara bé, considera que, justament, el codi de conducta del Consell ja ho té en compte. “Ho regula en uns termes que permeten un cert marge de flexibilitat”. I aquest, afirma, “és normal i encaixa en les característiques d’Andorra”. Un instant del seminari, al qual han assistit 16 consellers generals. També valida el règim sancionador, tot i que reconeix que, almenys per la seva experiència, no necessàriament s’ha de fer servir. Per exemple, en el seu cas a Catalunya, la normativa en la qual va participar directament només es va haver d’aplicar un cop. El del Consell, apunta, “s’assembla molt” i també ho fa amb el del Parlament Europeu. El seminari que s’ha celebrat aquest divendres estava obert a tots els parlamentaris de la cambra, així com a personal de la institució. Pel que fa a consellers generals, n’han assistit setze.