Defensa pròpia o batussa de parella?

Tot es remunta a juny del 2020, llavors encara en plena pandèmia. La relació ja passava un moment de tensió i tot va derivar en una forta discussió. Segons la versió de l’acusat, explicada al judici, ell li va comunicar que marxava de casa, fart de tot plegat. I llavors, ella hauria començar a colpejar-li. “Jo només intentava evitar que em pegués i em fes mal”, va assegurar. Aquella versió, llavors, és la que va ser validada per la policia. En el seu dia, es va detenir només la dona, que va ser condemnada via judici ràpid. Amb el pas del temps, les lesions que la dona va mostrar posteriorment van fer pensar la Justícia, prèvia denúncia de la noia, que en tot plegat hi havia hagut alguna cosa més. I, per això, es va acabar processant l’home. Al judici, celebrat aquesta setmana, la dona no es va presentar. Segons va explicar una amiga que va fer acudir com a testimoni, el final de la relació va ser traumàtic per a ella. Tant que no es va recuperar i, al final, va marxar, almenys un temps, al seu país. I és que, segons va assegurar l’amiga, la relació feia temps que era dolenta. “Ella plorava molt; ell li controlava el mòbil i li faltava el respecte”, va apuntar. De fet, la noia no va mossegar-se la llengua a l’hora de criticar que “anava a la policia per prestar declaració i va acabar detinguda”. Des de la fiscalia s’afegeixen també els informes de les lesions que, posteriorment, es van constatar en la dona. Aquestes, remarca, no són compatibles pas amb una acció únicament defensiva per part de l’acusat. Per això, entén que, finalment, el que realment va passar va ser que “tots dos es van barallar” com a punt final a una relació en la qual “era habitual el maltractament”. A l’entendre del ministeri públic, “aquell dia haurien d’haver estat detinguts els dos i només ho va ser ella”. La fiscal considera que “no hi ha legítima defensa sinó una baralla mútua”. I, per tant, “igual que ella va ser condemnada, també ho ha de ser ell”. En concret, de dos delictes: un de maltractament en l’àmbit domèstic; l’altre, de lesions. Per això demana una pena de 18 mesos de presó condicionals, a banda d’una indemnització de 2.250 euros. La defensa, en canvi, demana l’absolució del seu client, tot al·legant que “no hi ha cap prova de càrrec que vulneri la seva presumpció d’innocència”. De fet, va demanar que es retirés l’acusació en no haver comparegut la presumpta perjudicada. També va carregar contra la testimoni lamentant que “quan ha de parlar d’ella, té memòria selectiva; amb ell, en canvi, ho recorda tot”. I per refermar la seva tesi, recorre a l’actual policia aquell dia: si fos veritat que la va agredir, hauria estat detingut aquell dia. Si no el van detenir és perquè ella no presentava ella cap lesió compatible. El que va fer és defensar-se”, manifesta.