La CASS té compromisos contrets per més de 7.000 milions en un escenari d’increment de pensionistes

Davant d’aquesta situació, el president del consell d’administració de la CASS, Marc Galabert, ha tornat a insistir en la necessitat d’haver de fer modificacions en el sistema per poder-ne assegurar el seu sosteniment en el temps. “No ens podem deixar de sentir corresponsables” dins del component de “solidaritat” en què es basa el sistema, ha esmentat Galabert davant de la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions. El president de la CASS i el del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, compareixen davant de l’esmentat organisme per exposar les grans magnituds del 2023, la majoria de les quals, d’una manera o altra, ja s’han anat dient els darrers mesos. Per exemple, la branca general de la CASS va presentar el 2023 un dèficit de 29,26 milions d’euros, un 8,1% menys que l’exercici anterior perquè malgrat que l’estimació de les despeses va ser molt exacte, no es va encertar del tot en la previsió d’ingressos perquè l’economia andorrana va anar millor del que es pensava, ha remarcat Galabert, que ha deixat clar, però, que el creixement d’assegurats que hi va haver el 2023 va ser inferior que el del 2022, amb el qual cosa això reflecteix una desacceleració en el creixement econòmic. Galabert, entre altres coses, ha remarcat que “la bretxa salarial es reprodueix també en les pensions i les pensions es poden qualificar sense pal·liatius que són d’uns imports baixos” Respecte de la branca general, per exemple, el president de la CASS, que ha recordat que l’IPC per al 2023 va ser del 7,1%, ha explicat que el 60% de les despeses tenen a veure amb les despeses mèdiques, i especialment en hospitalització i farmàcia, que són les dues partides principals. També ha exposat Galabert, a títol d’exemple però, alhora, de conscienciació sobre el funcionament del sistema, que l’1% de la població amb més despesa genera un 22% de la despesa total. Quant a la branca jubilació, el president de la CASS ha indicat que l’excedent de caixa del 2023 va ser de 33,63 milions d’euros, un 5,3% respecte del 2022. Cada cop hi ha menys assalariats per sostenir els pensionistes, ja s’ha dit, perquè exponencialment creixen molt més els pensionistes que els treballadors actius. A mode gairebé anecdòtic, i malgrat que el gros dels pensionistes se situen entre els 65 i els 69 anys, hi ha sis pensionistes de més de 100 anys, quatre dones i dos homes. Galabert, entre altres coses, ha remarcat que “la bretxa salarial es reprodueix també en les pensions i les pensions es poden qualificar sense pal·liatius que són d’uns imports baixos”. El president del consell d’administració de la Seguretat Social ha donat indicados, també de “la magnitud del compromís”. I ha explicat que tenint en compte les persones registrades a la CASS, el valor actual del punt i la mitjana de 20 anys que se sol pagar de pensions, el compromís de la CASS puja a més de 7.000 milions d’euros. Respecte d’aquesta qüestió, Galabert ha exposat, per exemple, que hi ha 168.000 persones menors de 65 anys registrades en el sistema andorrà de seguretat social. Els assegurats menors de 75 anys han adquirit 146,9 milions de punts. FONS DE RESERVA En un altre ordre de qüestions, el fons de jubilació gestiona en l’actualitat 1.725 milions d’euros, dels quals un 61,6% està invertit en renda fixa, un 30% en renda variable i un 8,4% en altres actius. Entre altres coses, el president del fons, Jordi Cinca, que ha destacat el bon comportament del 2023 alhora que ja ha advertit que l’abril d’aquest 2024 no haurà estat bo i farà situar el rendiment del fons, aquest any, al tomb de l’1,5 o l’1,6%, ha exposat un resultat comptable de 177,23 milions d’euros l’any passat. Aquest resultat, però, és aparent, atès que, com se sap, el fons no té hores d’ara urgències i, per tant, no realitza. En tot cas, producte de l’activitat pròpia, el fons hauria obtingut 149,63 milions, mentre que 27,6 milions d’euros els hauria sumat dels excedents de la branca de jubilació. Cinca ha exposat que el guany percentual del 2023 va ser del 10,9%, que va permetre recuperar el que s’havia perdut un molt inestable 2022. Amb tot, aquestes oscil·lacions no són bones per a l’objectiu legal que té el fons de batre la inflació andorrana. Tot i així, es va complint aquest repte. -seguirà ampliació-