Clients de la casa de canvi argentina que ha pactat amb la fiscalia d’Andorra l’acusen d’estafa

L’acord establert amb el ministeri fiscal encara liderat llavors per Alfons Alberca, i que s’ha anat coneixent amb comptagotes a l’Argentina, ha comportat que almenys tres dels alts responsables de la casa de canvi de Mar del Plata reconeguessin suposadament pràctiques il·legals que sempre havien negat i, alhora, que impliquessin a l’antiga BPA i alguns dels seus treballadors en presumptes comportaments bancaris anòmals, prohibits. En virtut d’aquesta delació, per dir-ho així, aquests responsables de Jonestur evitaven que la fiscalia andorrana demanés penes de presó per a ells i els permetia satisfer les multes a abonar amb els diners dipositats a BPA. Hi havia, en xifres rodones, el que equivaldria a uns 90 milions d’euros. La meitat anirien a l’Estat andorrà en concepte de multes pels comportaments delictius i l’altra meitat quedaria desbloquejada i es posaria a disposició dels responsables de la casa de canvi. [related:articles:1] Quan van iniciar al seu dia els tractes amb BPA, aquests executius de la casa de canvi haurien teòricament acreditat que els diners que arribaven a Andorra, a través d’un entremat de societats en paradisos fiscals, procedien dels guanys obtinguts amb les seves activitats lícites. Ara haurien assegurat que els diners no eren altra cosa que una bossa comuna, una mena de compte òmnibus fet a partir dels dipòsits, dels estalvis, ingressats per desenes de clients que davant les fluctuacions econòmiques a l’Argentina i els ‘corralitos’ haguts van preferir enviar les divises a Europa. Els delictes que s’enumeren són els d’estafa, defraudació per retenció indeguda, administració fraudulenta i desbaratament de drets acords, i configuració d’una organització criminal destinada a cometre il·lícits indeterminats tals com la intermediació financera no autoritzada Aquests clients no entenen que si els diners són els seus, i són els responsables de Jonestur els que van fer alguna cosa mal feta com a priori han reconegut ara -fa uns mesos, de fet- per poder incriminar també directius i treballadors de BPA -i així la fiscalia tingui elements per poder sostenir la seva acusació contra el banc intervingut-, aquests empresaris argentins puguin pagar multes amb diners aliens i, alhora, el sobrant, també el puguin recuperar ells. I d’aquí les accions que s’estan acumulant a l’Argentina vist que la Justícia andorrana, aparentment, se’ls hauria tret de sobre. Els clients de Jonestur, en tan què “damnificats” com es consideren en els escrits als quals ha tingut accés l’Altaveu, acusen els responsables de la casa de canvi d’un bon reguitzell de delictes. Així, per exemple, estafa, defraudació per retenció indeguda, administració fraudulenta i desbaratament de drets acords, i configuració d’una organització criminal destinada a cometre il·lícits indeterminats tals com la intermediació financera no autoritzada. En els escrits enviats a la fiscalia federal argentina s’explica, segons el cas, que es tracta de petits empresaris, alguns comerciants, que han decidit posar el raconet dinerari que tenen en un lloc segur. Exposen en els seus escrits, també, que Jonestur gaudia de gran prestigi i reputació i indiquen que no són grans les quantitats (en alguns casos parlen al tomb de 10.000 dòlars, per exemple) les que havien dipositat però prou significatives per a ells. Entre altres coses lamenten que amb les maniobres fetes davant la fiscalia andorrana s’ha permès convertir el ‘megarics’ els autors de suposades martingales prohibides i confesses. [related:articles:2] I entre altres coses, en els escrits que es van presentant, recorden, justament, que el fet que potencialment puguin recuperar tants diners pot comportar que els responsables de Jonestur -les accions penals es dirigeixen contra nombroses societats i una quinzena llarga de persones físiques- s’acabin fugant per eludir eventuals responsabilitat. D’aquí que es demana que es dictin “mesures cautelars tant personals com patrimonials en defensa no només dels estalviadors denunciants sinó del degut procés evitar l’entorpiment de les accions com a forma indirecta de defensa per part dels imputats”.