La Batllia ja investiga ‘l’escàndol de les pensions’

La Seguretat Social, una vegada va rebre de Deloitte l’auditoria que li va encomanar després de ‘descobrir’ que ni s’havien regularitzat les prestacions d’invalidesa parcial ni s’havien reclamat els imports indeguts, va trametre’l a la fiscalia. I en una anàlisi ràpida hauria advertit indicis de delicte i, en conseqüència, hauria traslladat el cas a la Batllia. Una de les tres oficines judicials especialitzades s’ha fet càrrec del cas en tractar-se d’una qüestió que afecta la Funció Pública. La Batllia especialitzada que instrueix la causa ha establert el secret de sumari de les actuacions durant tres mesos, el màxim permès en diligències prèvies També de forma molt diligent en aquesta ocasió, la batlle encarregada de l’afer va obrir diligències prèvies i ja ha ordenat les primeres actuacions. En aquest marc, la setmana passada, dimarts en concret segons que ha pogut saber l’Altaveu, agents de la unitat de delictes econòmics de la policia, amb el suport si es va escaure d’algun funcionari de delictes tecnològics, tots plegats en funcions de policia judicial, van presentar-se a la seu de la Seguretat Social i durant diverses hores van estar analitzant documentació i comissant allò que van considerar d’interès per a la causa. La Batllia, per ara, investiga una presumible administració deslleial del patrimoni públic que el Codi penal tipifica en el seu article 389, que estableix que “l’autoritat o el funcionari que tingui atribuïda, per raó de les seves funcions, competència per disposar, celebrar negocis jurídics o obligar en nom de qualsevol entitat pública o parapública i abusi en benefici propi o d’un tercer d’aquesta competència causant un perjudici a l’entitat, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys”. [related:articles:1] A més a més, segons que ha pogut saber l’Altaveu, s’ha establert el secret de sumari de les actuacions durant tres mesos, el màxim permès en diligències prèvies. D’aquesta manera la Batllia es garanteix poder treballar amb relativa calma i sense suposades ingerències. El que sembla clar és que, d’ara en endavant, i almenys durant aquests tres mesos, la comissió d’enquesta del Consell General quedarà aturada. Malgrat que no és del tot incompatible la investigació judicial amb la parlamentària, sí que el sentit de la lògica jurídica i el que estableix l’article 49 c) del Reglament del Consell General ho fa força dificultós A priori, els treballs d’aquest òrgan s’hauria d’haver reprès el proper dia 8 de maig per escoltar els primers tècnics i exresponsables executius de la CASS que l’organisme d’investigació parlamentària havia citat a comparèixer. Malgrat que no és del tot incompatible la investigació judicial amb la parlamentària, sí que el sentit de la lògica jurídica i el que estableix l’article 49 c) del Reglament del Consell General ho fa força dificultós. En efecte, dit precepte reglamentari -d’un reglament amb rang de llei, tot sia dit de passada- fixa que d’acord amb la llei la comissió d’enquesta podrà reclamar també la presència de qualsevol ciutadà. “No obstant, aquesta presència no podrà ser reclamada quan les persones estiguin sotmeses a un procediment jurisdiccional vinculat directament amb la qüestió objecte per la qual ha estat reclamada la seva presència o es tracti de persones privades de llibertat.” Davant d’aquesta situació, de facto s’hauran d’aturar els treballs a la comissió d’enquesta perquè és aparentment evident que alguns dels citats a declarar ja sia el 8 de maig, ja sia el 15, estaran encausats. De fet, segons que ha pogut saber l’Altaveu, la CASS ja ha fet saber per carta als responsables de la comissió parlamentària que ja hi ha en marxa una investigació judicial per mirar d’aclarir si realment el comportament, en general, que hi ha hagut a la Seguretat Social durant molt temps, i especialment des del 2016 cap aquí, quan s’era conscient de la situació, pot tenir un component delictiu. El forat dels darrers tres anys seria de poc més d’1 milió d’euros. Si s’actualitzés a valor d’avui tot els diners que s’han pagat de més des del 1971 s’estaria parlant de més de 8,5 milions d’euros.