L’anunci de la llei triplica el nombre d’inscrits als cursos de català

La llei, doncs, ha rebut un suport majoritari, tot i que grups com Concòrdia o el PS no han esquivat parlar de certes mancances que no han pogut corregir, al seu entendre, en ares d’un consens en comissió. Només han votat en contra els tres parlamentaris d’Andorra Endavant. La seva consellera general Noemí Amador ha carregat contra una normativa que “pot generar resistència i aversió a la llengua i posar en perill l’economia i la cohesió social”. Al seu entendre, Andorra hauria de ser “flexible” i adaptar-se “a les diferents llengües per comunicar-nos amb els visitants” malgrat entendre que “cal defensar el nostre idioma”. Per això, Amador considera que “l’obligatorietat és un perill que no podem acceptar”. També s’ha lamentat el fet que s’imposin sancions que poden arribar a ser d’un import elevat. Al mateix temps, ha lamentat que les disposicions incloses “poden generar dificultats per atreure residents d’alt poder econòmic”. [related:articles:1] La d’Amador ha estat la veu més discordant del debat d’aprovació de la Llei de la llengua pròpia i oficial. Un text que ha estat defensat tant pel Govern com per la resta de grups. I que ja ha tingut algun efecte. La ministra Bonell ha posat en relleu que el nombre de persones que recorren als cursos de català s’ha incrementat de forma notable. Actualment, “s’ha triplicat”; fins als 1.800. I això, ha indicat, sense que els afecti directament la llei, tot i que “sí que hauran d’atendre la gent en català”. I per això es defensa que el text serà positiu perquè, entre altres coses, “no s’ha de veure la llengua com una barrera, sinó com a una oportunitat de compartir qui som” i, també, “com a una eina d’integració”. De fet, considera que “exigir aquest nivell mínim és la millor garantia per a la plena integració” dels immigrants que arribin a partir d’ara al país. El vot favorable de PS i Concòrdia ha tingut un to crític. En el primer cas, Susanna Vela, tot i celebrar que moltes de les esmenes presentades per la formació s’han acabat integrant a la llei, ha lamentat que es mantingui la reticència a exigir un nivell més exigent, el B2, als professionals liberals que exerceixen al país. “Parlen que pot ser retroactiu, però és que no ho serà el canvi que es farà amb els habitatges d’ús turístic? És una falta de voluntat política”, ha comentat. [related:articles:2] Per la seva banda, el líder de Concòrdia ha lamentat que l’exigència de coneixement del català als immigrants es faci esglaonadament, no sent fins al 2029 quan s’aplicarà a tots els permisos. En aquest sentit, ha apuntat que això crea “una desigualtat temporal”. Per això, ha reclamat a Govern que es treballi per reconduir-la com més aviat millor. A aquest punt també s’ha referit la parlamentària demòcrata, Sílvia Riva. Ha justificat la necessitat d’aquesta fórmula pel fet de donar prou temps a l’executiu per preparar-se. “Calia habilitar terminis amplis per poder adaptar les nostres estructures”, ha comentat. Al text també li ha donat suport el conseller no adscrit, representant de Liberals, Víctor Pintos. “Ha de garantir un coneixement de la llengua més ampli que l’actual”·, ha defensat.