L’ERO d’Avatel s’ha anunciat en mig del procés per vendre la companyia

L’ERO es va anunciar fa uns pocs dies. Afectarà un elevat nombre de treballadors, gairebé la meitat de la plantilla. Més concretament, el 45%, el que suposa 849 persones. Tot amb la voluntat de “corregir el sobredimensionament” de la seva estructura. Un dels arguments esgrimits serien els resultats econòmics del darrer exercici. Aquests, segons publica ‘Eldiario.es’, van ser negatius. L’any 2023, Avatel va tancar amb unes pèrdues de 22 milions. Molt per sota, doncs, dels 5,9 milions de benefici assolits el 2022. [related:articles:1] L’ERO, però, es llança paral·lelament a una altra operació. Segons apunta el portal especialitzat ‘Bloomberg’, Avatel està en venda. El procés ja està en marxa i hi participarien diversos operadors. Entre ells, Telefonica. També HIG Capital, PAI Partners i Searchlight Capital. El valor total que es podria arribar a pagar se situaria entorn els 700 milions d’euros. UN ERO AMB POLÈMICA L’ERO, però, genera certa polèmica. Entre altres perquè, més enllà de les pèrdues del 2023, hi ha altres xifres que grinyolen. Segons explica ‘ElDiario.es’, els seus tres principals executius haurien cobrat, entre sous i bonificacions, 4,89 milions, un 75% més que el 2022. Això seria fruit d’un pla d’incentius que durant el darrer trienni hauria permès a tots ells un total de 23,8. Dos d’aquests dirigents tenen la seva residència a Andorra. Paral·lelament, en aquests tres exercicis (2021, 2022 i 2023), Avatel hauria estat una de les empreses més beneficiades pel Pla de recuperació, el programa d’ajudes públiques que el govern espanyol va llançar per ajudar el teixit econòmic a superar els efectes de la pandèmia del coronavirus. El digital, citant dades del ministeri d’Hisenda, les xifra en 291,8 milions, amb l’objectiu d’impulsar la banda ampla ultra ràpida a diferents regions del país veí del sud. També es remarca que Avatel té obert, des del febrer, un expedient sancionador per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Se l’acusa d’haver incomplert la llei de telecomunicacions per haver aportat “informació inexacta i falsa davant l’administració”. En cas de ser considerada culpable, afrontaria una multa de fins a dos milions.