El ‘feeling’ torna a la Seu de la Justícia

En efecte, el 2002 va esclatar el cas. Al Feeling, aparentment, hi confluïen diverses activitats delictives. Que si el contraban de tabac, que si el tràfic de cocaïna i, especialment en el local, la prostitució. El local estava ambientat per grups de noies que feien nit -i el que fos que fessin- en un hotel ubicat una mica més avall i actualment tancat i ple d’esquerdes. Tot plegat, suposadament, ho lideraven un expolicia, un policia en actiu i un duaner que en aquell moment no estava exercint les seves funcions. I implicava, ben bé, una desena de persones més. El cas es va sobreseure el 2020 després que estigués dotze anys aturat. Es va iniciar el judici el 2008 amb unes qüestions prèvies que mai es van resoldre i mai més se’n va saber res Per evitar que els processats fugissin, per assegurar la seva presència davant el batlle sempre que la instrucció ho requerís, es van establir fiances i garanties diverses. Així, alguns dels implicats van poder eludir també la presó preventiva que es demanava. El 2008 es va posar en marxa el judici amb les qüestions prèvies que denunciaven tot un seguit d’irregularitats procedimentals. I mai més se’n va saber res. El Feeling, el local, va tancar i va passar a la història, i la Justícia també es va quedar sense ‘feeling’. Fins que al 2020 algú es va recordar que hi havia aquell cas pendent però que pel fet d’haver estat una dècada llarga sense haver fet cap diligència més, sense haver adoptat cap decisió, quedava prescrit i, en conseqüència, s’havia d’arxivar. Jurídicament, de sobreseure. Es van promoure les resolucions necessàries que així ho van avalar. Però mai no es van retornar els béns -algun cotxe, per exemple- i sobretot els diners que els processats havien aportat com a garantia. [related:articles:1] Ara, 22 anys després de l’esclat del cas, setze anys després de l’inici del judici i quatre anys més tard del sobreseïment de la qüestió, la fiscalia porta davant la sala, davant el Tribunal de Corts, la necessitat de comissar aquells béns en favor de l’Estat. Pel mig hi ha hagut algun canvi legal que facilita que l’Estat es pugui quedar certs béns encara que no hi hagi una condemna en ferm. Si hi ha indicis raonables, si… En fi, aquesta serà la discussió que s’haurà de veure durant el judici que es farà en un parell de setmanes. El ministeri públic intenta defensar que aquells diners (i béns d’altra naturalesa) que es van aportar com a fiança serien producte del delicte i, per tant, poden ser objecte de comís en valor o per equivalent. Evidentment, els implicats defensaran, primer, que mai s’ha demostrat que existís tal delicte. Perquè el cas es va sobreseure. I després, que una vegada esclatada l’operació, és inconcebible que es pugui aportar qualsevol garantia pecuniària sorgida d’aquell delicte suposat que s’està perseguint. En fi, que el ‘feeling’ tornarà a la Batllia encara que només sigui per unes horetes.