Preocupació educativa pel nivell cada cop més baix que presenten els escolars en aspectes bàsics

El ministre responsable de l’Educació, Ladislau Baró, compareixerà dilluns vinent a la comissió legislativa pertinent, a iniciativa pròpia, per exposar el disseny de l’avaluació que s’ha fet per tal de poder testar el nivell del sistema educatiu andorrà. I a partir d’aquí implementar un pla d’accions per canviar algun camí perillós que l’educació hauria agafat. La qüestió de les tauletes formarà part d’aquesta avaluació interna. I és que hi ha, han coincidit a destacar diverses fonts, una elevada preocupació i, alhora, decepció. Es preveu que Baró es refereixi públicament per primer cop als resultats de l’informe PISA for Schools de l’any 2022. Se n’havia fet un altre el 2018. En quatre anys, la caiguda, la degradació educativa segons els resultats obtinguts seria prou aguda com per haver encès totes les alarmes Es preveu que Baró es refereixi públicament per primer cop als resultats de l’informe PISA for Schools de l’any 2022. Fins ara només s’havien donat alguns detalls al grup parlamentari de Concòrdia atès que aquesta formació va demanar, pels canals parlamentaris reglamentàriament establerts, poder tenir accés als informes de PISA. El ministeri va donar resposta de manera parcial. Una explicació verbal amb el compromís de fer-los públics des del departament amb la pertinent contextualització. En certa manera, Educació volia controlar el missatge i no oferir obertament una imatge de davallada sense fi que, aparentment, reflecteixen els estudis fets per l’organisme internacional, que ja va avaluar el sistema andorrà el 2018. En quatre anys, la caiguda, la degradació educativa segons els resultats obtinguts seria prou aguda com per haver encès totes les alarmes. Segons les fonts, abans de publicitar el drama, el ministeri volia tenir preparat un intent de camí de redreçament. I aquest seria l’escenari on es planteja la compareixença de dilluns. En essència, hi ha de forma generalitzada un ús indegut de la tecnologia. Per se, els nous formats de comunicació no han de ser dolents. La problemàtica rau en com s’utilitza. I en aquesta clau de volta l’educació s’hi hauria perdut. Es llegeix molt poc i, normalment, és a través d’eines tecnològiques. No via sistemes tradicionals -el llibre, vaja- que obliguen a una certa concentració major o que, almenys, no faciliten tant com un entorn tecnològic el fet de poder-se despistar. Tampoc no s’escriu amb regularitat i això porta a un deteriorament massiu de la cal·ligrafia, l’ortografia i la sintaxi. Un complet molt perillós. ESCOLARS EN SITUACIÓ IRREGULAR I a tot això, encara en el cas d’Andorra, s’hi afegeix un element novedós que podria encara ajudar més al deteriorament del nivell educatiu. No necessàriament. Però, en tot cas, sí que hi podria incidir i s’hi ha de treballar. Els docents en són conscients. El ministeri, fins i tot, n’és conscient. L’administració en general és una altra cosa. Però els darrers temps ha crescut, molt, el nombre d’escolars en edats molt joves que estan al país en situació irregular. I això genera dificultats. No tenen dret a beques, no tenen cobertura sanitària… [related:articles:1] La normativa andorrana és clara en què l’educació és bàsica i obligatòria fins als 16 anys. Qualsevol infant o jove fins a aquesta edat que estigui al país, en la situació que sigui, té dret a ser escolaritzat. Però res més. I reconeixen diverses fonts que hi ha dues vies que els darrers temps han anat creixent. Menors que formen part de famílies que estan al país de manera il·legal, irregular. I menors que estan a Andorra de forma anòmala malgrat que els seus progenitors, com a mínim un d’ells, sí que està degudament inscrit al país. En el primer cas es tracta de menors de famílies passavolants que han perdut el dret d’estada regular -potser perquè eren temporers- però han decidit quedar-se al país a l’aventura. El segon escenari és el d’aquelles persones que amb l’increment dels llindars econòmics per poder reagrupar, no poden fer aquest pas legalment però el fan de facto. Perquè els seus fills han d’estar en alguna banda. Tenen escola garantida, sí. Però cap altra dret més. I molt sovint es queden enrere a tots els nivells.