El pres que es treia la mascareta quan sortia al pati

El fet objecte de la sanció es va donar el 16 de març del 2021. El reclús, que ho era llavors i ho va deixar de ser al cap d’un temps sense que hagués de complir, almenys del tot, la sanció imposada per la direcció d’Institucions Penitenciàries -privació de fer trucades telefòniques durant set dies naturals, o bé tres dies efectius destinats a aquestes comunicacions, com a responsable d’una falta molt greu consistent en la desobediència a les ordres rebudes d’autoritats i funcionaris en l’exercici de les seves funcions-, va qüestionar la decisió des del primer moment. Se sentia una mena de cap de turc, al·legava que no era correcta l’apreciació que havia fet el funcionari que avalava l’incompliment de la norma i mantenia, sobretot, que no deixar retirar-se la mascareta ni al pati, en un espai obert, era plenament abusiu. S’estava en una de les primeres, que no pas la primera, onades de la pandèmia de la Covid. I a dins de la presó, aquesta crisi sanitària es va viure de manera molt complexa més enllà d’alguns episodis de contagis múltiples. “El recurrent es treia la mascareta, o la duia a la barbeta, quan sortia al pati. També consta que, amb anterioritat als fets del 16 de març de 2021, l’interessat havia estat objecte d’altres quatre informes disciplinaris pels mateixos fets, el que va donar lloc a que se li adrecés un advertiment escrit de que, si es produïa un nou informe, s’obriria un expedient disciplinari” Tres anys després, però, s’ha confirmat la sanció, i per molt que el Govern al·legués contra el recurs de l’antic pres contra la resolució de primera instància que ja no hi havia objecte de discussió perquè en haver sortit de la presó, ja no operava la sanció, els tribunals arriben a la conclusió que res de res. Que la sanció es va imposar i que tot i estar ben imposada, no es pot dir, com manté l’administració, que ja no passa res. Perquè recorda que si s’hagués volgut deixar la sanció sense efecte, s’hauria d’haver anul·lat formalment. I que no havent estat així, si mai l’home que al seu dia estava a la presó hi tornés a entrar, potser hauria de començar per pagar la sanció pendent. Perquè si es té en compte la decisió recentment notificada de la sala administrativa del Tribunal Superior, la valoració de la prova és correcta perquè “està suficientment acreditat a través de l’informe que va elaborar en data 16 de març de 2021 l’agent penitenciari que va presenciar els fets de forma personal i directa, que el recurrent no va fer ús de la mascareta durant l’activitat de pati i, a més, no va respectar la distància de seguretat”. El mateix agent penitenciari va ratificar aquest informe, mitjançant un altre informe complementari, de data 26 d’abril de 2021, en què feia constar que “el recurrent es treia la mascareta, o la duia a la barbeta, quan sortia al pati. També consta que, amb anterioritat als fets del 16 de març de 2021, l’interessat havia estat objecte d’altres quatre informes disciplinaris pels mateixos fets, el que va donar lloc a que se li adrecés un advertiment escrit de que, si es produïa un nou informe, s’obriria un expedient disciplinari”. En conseqüència, segons la sala esmentada, “els fets que s’imputen al recurrent estan adequadament descrits i suficientment acreditats mitjançant la constatació realitzada per l’agent penitenciari que els va presenciar personalment i directa”. I es desestima la pretensió de l’antic reclús i es confirma la sanció. Si mai el recurrent hagués de tornar a ingressar a la Comella, es quedaria, els primers dies, sense poder-se comunicar amb l’exterior durant uns dies. Per molt que la pandèmia -toquem fusta- ja sia fruit només d’un record maldestre, d’un malson.