El projecte demòcrata topa contra el ‘seu’ propi pla de xoc

Espot, de pell fina a l’hora de rebre la crítica, està sobrepassat per l’allau d’interrogants que està generant la seva gestió. La dreta dura que potser en algun moment hi havia confiat li ‘ha perdut’ el respecte, entre els demòcrates més centrats hi ha molts interrogants i al centre-esquerre l’anunci governamental l’ha agafat a contrapeu. S’ha vist passat per l’esquerra i ha quedat també descol·locat. I ha sortit en tromba també contra Espot i el seu nucli dur per fer-se passar el punt de traïció ideològica inesperada [related:articles:1] Diverses fonts consultades han assegurat que el projecte demòcrata que va néixer per aglutinar diverses corrents de centre-dreta està a un pas de saltar pels aires i el fet que Espot no tingui ja opció d’optar a una nova revàlida pot suposar el punt final taronja. Perquè si alguns podien veure la ministra de Presidència, Conxita Marsol, d’hereva, les mesures anunciades li haurien restat molta credibilitat. Entre altres coses perquè la responsable d’habitatge era una de les falques que representa (o representava almenys) els sectors més conservadors dins de l’executiu. I ara, sobretot amb l’expropiació temporal, amb la cessió obligatòria temporal de pisos buits, s’hauria fet creu i ratlla. O aquesta és la lectura que en fan els sectors polítics que han avalat Marsol per la dreta. Ho sap prou bé un Xavier Espot que abans d’iniciar una setmana, més o menys, de ruta internacional -Estònia, Polònia…- que li hauria de venir com anell al dit per desconnectar de l’enrarit clima polític estatal, ha hagut de compartir taula aquest divendres amb una part de la caverna política del país. De la caverna conservadora, s’entén. Xavier Espot abans d’iniciar una setmana, més o menys, de ruta internacional -Estònia, Polònia…- que li hauria de venir com anell al dit per desconnectar de l’enrarit clima polític estatal, ha hagut de compartir taula aquest divendres amb una part de la caverna política del país El moviment Virtus Unita, que quan convé colla, quan convé fa soroll, quan convé fa suport al projecte demòcrata a canvi d’unes quantes caixes de galetes, continua viu a la seva manera. I cada mes, més o menys, fa un dinar, gairebé sempre en divendres, amb un convidat per poder-hi tractar qüestions d’actualitat. Doncs aquest divendres el convidat era el cap de Govern, Xavier Espot, que segons fonts coneixedores del contingut de l’àpat en un hotel d’Ordino han assegurat que acudit a la cita “a pit descobert”. Segons les fonts consultades, el dinar, la trobada, estava concertada des de feia dies, força abans de l’anunci fet la setmana passada. A Virtus Unita hi ha alguns dels grans animadors de l’alternativa rància -o almenys de dreta dura- que es voldria articular. I si en els dinars dels divendres hi solen acudir una vintena de persones, aquest cop, a banda del convidat estrella, només hi han acudit vuit comensals. La resta haurien declinat per evidenciar l’enuig que tenen amb Espot. La resta ho han aprofitat per demanar explicacions i, cadascú a la seva manera, fer-li saber el seu memorial de greuges. Dues grans qüestions han focalitzat el debat, la tertúlia: el pla de xoc sobre habitatge i l’acord d’associació amb Europa. Ah, sí. Qui eren els comensals més enllà d’Espot? L’organitzador màxim és l’ordinenc Josep Duró, que com a cap visible dels propietaris de terres (APTA) ja aquest dijous havia mostrat el seu cabreig amb el pla de xoc. L’altre portaveu de l’APTA aquest dijous, Jordi Cerqueda, ha estat un altre dels comensals. L’exsíndic Jordi Farràs i el recent exministre Albert Font tampoc hi han faltat. Ton Armengol i Eduard López Mirmi completaven la nòmina masculina. La quota femenina la hi posaven Bibiana Rossa i una ambaixadora no resident nomenada pel Govern actual: Clara Pintat. [related:articles:2] A Espot no li han dit res que no es pogués imaginar o pogués intuir d’avançada. Però li han dit en primera persona. A la cara. El cap de Govern, segons les fonts, “ha tret ferro a tot plegat” i ha assegurat que “aquesta llei serà molt garantista”. Ha garantit que el text serà tan consensuat com es pugui amb l’oposició i no ha donat pistes de quan podria entrar a tràmit parlamentari. Des del sector conservador, però, no s’acaba d’entendre, per exemple, com pot ser que el Govern tingui d’assessor un jurista econòmic com el francobelga Pascal Saint-Amans. Antic director del centre de política fiscal i administrativa de l’OCDE, Saint-Amans s’hauria mostrat en moltes ocasions com un dels principals valedors de polítiques i iniciatives per eradicar els paradisos fiscals. No es considera que sigui aquest el millor perfil. I amb aquest jurista econòmic i les seves interpretacions o lectures s’hauria avalat la validesa de la figura de la cessió obligatòria temporal de pisos buits que ha posat els pèls de punxa a tants i tants propietaris i dirigents o pseudodirigents polítics. Sembla clar, i això va més enllà dels comensals d’aquest dinar d’avui, que hi ha el convenciment en una franja política molt àmplia del país que Espot s’ha desbocat. Que regula a embranzides, a cop calent, sense valorar certs impactes En fi, que l’àpat no s’hauria indigestat a ningú però tampoc ningú hauria gaudit del tot amb el menú. Com a mínim no amb el menú exposat per Espot. I Espot tampoc no ha quedat tranquil amb els missatges que li han anat facilitant els ‘virtus’. I encara bo que eren pocs. Però sembla clar, i això va més enllà dels comensals d’aquest dinar d’avui, que hi ha el convenciment en una franja política molt àmplia del país que Espot s’ha desbocat. Que regula a embranzides, a cop calent, sense valorar certs impactes. Ha disgustat a un sector que li havia cedit la seva confiança a falta d’un altre projecte alternatiu que els satisfés. I ara, aquesta confiança s’hauria retirat, potser definitivament, a la cerca d’un altre camí que tampoc no troben ni a Liberals ni a cap altre projecte polític actual. Però que ara es penja d’Andorra Endavant, després es recolza en moviments com l’esmentat Virtus Unita. Espot, ho sap, massa per moments delicats. Fins al punt que el grup parlamentari ha hagut de sortir a defensar-lo davant la demanda de Carine Montaner de la necessitat d’un procés de qüestió de confiança. Un breu i poc sincer comunicat tancant files amb el pla de xoc d’Espot, Marsol i companyia. Poc sincer perquè per molt que es digui públicament el contrari, el líder de Ciutadans Compromesos (CC), Carles Naudi, no exposa obertament en públic allò que realment pensa. I que és clar que Acció tampoc no sap on passa. La difícil tessitura de voler defensar la cadira i, alhora, mirar de marcar un perfil propi, social, proper a la ciutadania en general i no només al poder en particular. La situació és complicada i el projecte, tot ell, trontolla. L’única cosa bona és que queden tres anys per a una nova cita electoral. I allò que no és gens bo per als demòcrates és que, més enllà de xoc, abans d’unes properes eleccions generals hi haurà un referèndum en relació a Europa que pot ser, si s’hi arriba, la veritable qüestió de confiança a Espot. El vot de càstig. Perquè des de Virtus Unita ja li han donat a entendre que estan més al costat del plantejament fet pel despatx Gide d’Andorra Endavant que pels postulats que defensa el Govern. Però Espot, novament, ha mirat de portar l’aigua al seu molí i intentar de parar el cop. Però sap que si mai ha tingut set vides polítiques, pel camí ja n’ha cremat unes quantes. I el crèdit se li esgota.