Es queda la targeta de crèdit de l’empresa on havia treballat i n’extreu més de 10.000 euros

El jove, 22 anys per ser exactes, encara era formalment resident al país. Tenia la targeta verda vigent. Una altra cosa és que ja no s’estava al Principat. Però finalment, i per motius que no han transcendit, va acabar apareixent pel despatx policial -sabia que tenien clar que era ell l’autor del ‘desfalc’ per dir-ho d’alguna manera- i va acabar detingut. Se’l va acusar d’un doble delicte. Contra el patrimoni, per haver furtat la targeta. I socioeconòmic per haver-ne fet un ús indegut. En el primer cas, a més, se li va aplicar l’agreujant d’abús de confiança. Perquè es va quedar la targeta gràcies al fet que a l’empresa confiaven en ell. I la confiança fa fàstic, ja ho diuen. El jove ja ha respost davant el batlle. I ha estat condemnat i alliberat i tot. Evidentment, se’l va culpabilitzar del fet. Responsable total, no hi havia cap dubte. Gens ni mica. Se l’imposava un any de presó ferma a substituir per set anys d’expulsió. És a dir, set anys de prohibició de tornada al país. Vist que ja està residint a Espanya i que, en principi, tampoc no és que tingués gaire ganes de tornar a Andorra, el condemnat va optar per la pena substitutiva. És a dir, abans d’estar-se un any a la Comella, millor, deuria pensar, estar-se set anys sense poder venir al Principat.