Fiscal general o advocat defensor de MoraBanc i Andbank

I si una circumstància ressurt és la constant comparació entre BPA i MoraBanc i Andbank per evidenciar com de bons eren els segons. Talment com si fos l’advocat defensor d’Andbank i MoraBanc, Alberca, encara més que aquest dimecres, ha freqüentat la comparativa en el seu llarg discurs per dimonitzar BPA. “No dic que no es pugui colar (algun client poc curós), a Andbank i Morabanc se’ls va colar, però a la que ho van veure, ho van tallar. I vostès no, per una política diferent, i aquí hi ha el dol”, ha dit en una de les ocasions el fiscal general, que encara no ha entrat a individualitzar les penes ni, menys encara, quins fets atribueix a cada processat. [related:articles:1] De fet, però, avui sí que ha insinuat que tots els acusats eren igual. Que tots sabien a què jugaven. Per quin motiu? Perquè en la base informàtica de l’entitat, en el programari de què disposava el banc, “hi podien interactuar tots”. I “tots eren conscients que aquest senyor el gener del 2008 havia obert un compte i que a l’abril s’havia demanat complements d’informació” perquè “hi ha havia una desviació” que començava a ser molt voluminosa respecte d’allò que s’havia dit. Per Alberca, “potser ha fallat tot, la primera línia i la segona, segur. Segur. I en bloc”. I això era així, manté el fiscal general, perquè “han deixat tots els rastres per una sensació d’impunitat, que és el més perillós. No perquè estan actuant conforme a la norma. Sinó perquè es pensaven que això no ho miraria ningú, que ningú faria un registre al banc, que ningú miraria els correus electrònics”. El màxim representant del ministeri públic ha insistit en les mateixes idees ja expressades dimecres. [related:articles:2] Potser sense la virulència de la jornada anterior, però amb la mateixa intensitat, el fiscal ha anat deixant perles per assegurar que no hi havia cap control i que hi havia un coneixement general d’aquesta circumstància. “Cada vegada els és més fàcil (als xinesos, blanquejar), i les factures són més burdes i repetitives”, ha dit Alberca tot deixant clar que Pallardó “se’ls havia guanyat”. “El primer qui fa intercanvis és el CEO, i a partir d’aquí barra lliure, perquè el senyor Rafael Pallardó sap amb qui ho ha fet”, ha exclamat el fiscal. I Alfons Alberca ha continuat dient que “a partir d’aquí tot es perverteix, tot el sistema queda contaminat, i l’operativa va a més, cada vegada a més” i cada cop els controls, segons ell, anaven a menys. “Es fa copiar i enganxar” de les factures i “no quadren les explicacions que donen, no quadren, no quadra amb el KYC”. El fiscal ha tornat a generalitzar donant per fet que no és que hi hagi delicte fiscal, és que BPA sabia ho havia de saber que rere els diners que ingressaven i es transferien cap a la Xina hi havia tota mena de delictes. I aquesta jornada ha insistit molt en la corrupció de funcionaris. [related:articles:3] Per a Alberca, Pallardó no s’amagava de res. Explicava qui eren els seus socis o fins i tot ‘superiors’, com es feien en certa manera els diners. Vaja, que el fiscal ho veu claríssim i ha lamentat que a BPA tot era “sempre és culpa d’un altre. És el trasllat de la responsabilitat a un tercer sempre”. Hi ha explicacions, justificacions, ha mantingut l’encara màxim responsable del ministeri públic, que no s’entenen. De fet, ha advertit Alberca als magistrats que “dubto molt que el tribunal ho entengui, perquè és inversemblant. No s’entén. Busquin el que vulguin, no quadra, per cap lloc”. I ha acabat assegurant que el tall de l’operativa a Pallardó es va produir per una detenció arran d’un embolic en un furgó blindat. I perquè BPA ja estava treballant en obrir seu a Espanya, a posar en marxa Banco Madrid, i no valia la pena jugar-se-la. En paraules d’Alberca, suspendre l’operativa de l’empresari de la marroquineria va ser per una qüestió “d’equilibri comercial, no de prevenció, comercial, d’expansió, li és més favorable a través de Madrid” que mantenir una operativa de risc i suposadament poc rentable.