Espot va viatjar a Reykjavík convençut d’un bany de masses a Andorra per als Mundials del 2029

Però els impulsors de la candidatura presentada per Grandvalira no van tenir en compte que, com en el porta a porta, hi ha qui et pot dir que et vota però el vot de veritat, el que val, és només el que s’emet el dia que cal acudir a l’urna. En aquest cas, doncs, dimarts a la capital islandesa. I allí, l’aliança entre Suïssa, Itàlia i Àustria, amb Noruega, per exemple, de suport col·lateral, va ser més forta que el projecte andorrà per molt ben travat que estigués. Sí, en l’esport la política i l’economia també juguen. “Els van aixecar la camisa”, asseguren algunes fonts, que és el que li va passar a Andorra. Des del Govern, al tomb d’Espot i altres dirigents polítics, s’havien fet suposadament els contactes diplomàtics. I el vicepresident de la FAE i fins aquest dimecres membre del consell de la FIS, Patrick Touissant, s’havia encarregat de, suposadament, ‘controlar’ els vots de les federacions nacionals a patir del contacte amb les seves direccions tècniques. El recompte ‘andorrà’ els assegurava l’elecció. El convenciment de victòria era tal era tal que al Prat del Roure ni tan sols ningú es va assabentar que s’havia atorgat també l’organització dels campionats del món del 2031. En anunciar-se Narvik com a seu del 2029 tothom va tocar pirandó D’aquí que la decepció, el daltabaix, sigui més gran. Al tomb del projecte d’Andorra 2029 hi havia diversos projectes paral·lels que hi anaven lligats, i que ara, en principi, també se’n van en orris. Però Suïssa, Àustria i Itàlia no van voler obrir el club a cap més país que ells no controlin. Aquests tres estats, líders indiscutibles del món de l’esquí amb Noruega i algun més, volen més rendiment econòmic, més control, per exemple, dels drets televisius. D’aquí que o controlen la FIS o es faran una organització paral·lela. Més que un robatori o un engany, com s’ha arribat a dir, i que potser es pot veure així, hi va haver una falsa confiança o un error de càlcul. I ha quedat clar aparentment que els ‘grans’ de l’esquí, per bé o per mal, ni compten ni volen Andorra. I el convenciment de victòria era tal era tal que al Prat del Roure ni tan sols ningú es va assabentar que s’havia atorgat també l’organització dels campionats del món del 2031. En anunciar-se Narvik com a seu del 2029 tothom va tocar pirandó. Si Espot acudia a Reykjavík a rebre la distinció, a la sala escaldenca només s’hi anava a fer festa. I enmig del funeral la designació de Val Gardena va passar desapercebuda. Només queda esperar que Crans Montana falli per al 2027 i… però veient que és Suïssa l’únic que podria passar és que Andorra fos un segon o tercer plat. Perquè els grans de l’esquí consideren Andorra una enemiga en anar a buscar l’anglosuec Johan Eliasch, el director general de Head convertit en president de la FIS, com a aliat. Un error de càlcul previ. Eliasch, com Andorra, és un nouvingut que Suïssa, Itàlia o Àustria veuen com un perill per als seus interessos.